- Dates
- —
Miró de prop
El dia de Nadal del 1983 moria Joan Miró. La presència de la seva obra en diversos llocs de Barcelona —el mural de ceràmica de l’aeroport, el paviment del Pla de l’Os, l’escultura monumental del parc de l’antic escorxador, l’escultura del pati de l’Ajuntament i, especialment, la Fundació que porta el seu nom— ens manté viu, però, el seu record.
La Fundació, creada per desig exprés de Joan Miró, no pas com a museu estàtic on es pogués admirar la seva obra, sinó com a centre d’art viu que acollís i difongués l’art dels nostres dies, no alterà la seva programació quan, ara fa un any, morí Joan Miró, ja que es considerà que aquesta hauria estat la voluntat del fundador. Ara, però, aquesta institució, que assumí la responsabilitat de dedicar-se plenament a l’art del nostre segle quan aquest no rebia encara a casa nostra l’atenció que es mereix, recorda Joan Miró amb una exposició que ocupa pràcticament la totalitat de l’edifici de Josep Lluís Sert.
En el moment en què es va crear, la Fundació va rebre un valuós llegat de Joan Miró que constitueix la seva Col·lecció permanent: 188 pintures sobre tela, paper, fusta i altres suports fetes entre el 1917 i el 1978, 145 escultures, 8 sobreteixims, 2 tapissos, l’obra gràfica completa de Joan Miró i les gairebé 5.000 peces anomenades «papers Miró» (dibuixos acadèmics, esbossos, dibuixos preparatoris de pintures, anotacions i carnets).
D’aquest fons d’incalculable valor, hom n’ha seleccionat gairebé 300 peces, que ara s’exposen a la mostra Miró de prop amb el doble propòsit de donar a conèixer part de les col·leccions de la Fundació i de facilitar, ensems, les claus que ajudin el públic —especialitzat o no— a establir un diàleg amb l’obra mironiana.
Una cronologia il·lustrada i comentada informa, paral·lelament, sobre l’home i sobre l’artista. Les explicacions que acompanyen les obres posen en relleu la importància de cadascuna i les situen en el context —artístic i històric— en què foren creades. Així, es presenten obres que depassen el fet purament plàstic, com la sèrie Barcelona, comentari agressiu i aspre de Joan Miró sobre la Guerra Civil espanyola, o el tríptic L’esperança d’un condemnat a mort, pintat quan el règim franquista condemnà Salvador Puig Antich.
Igualment, es posen en relleu les obres que tenen un significat especial dins el context de la creació mironiana: la Pintura segons un collage, de 1933 —en la qual Joan Miró volgué superar la dificultat d’organitzar una composició harmònica de formes i colors a partir d’un collage fet únicament amb retalls de diari en blanc i negre—, la sèrie de pintures damunt fons blanc dels anys quaranta, les primeres litografies de Joan Miró fetes per acompanyar el llibre de Tristan Tzara L’arbre des voyageurs o l’autoretrat fet amb la col·laboració de Marcoussis, que ensenyà a Joan Miró la tècnica de la punta seca.
El que constitueix una autèntica novetat és la presentació de tres peces inèdites, totes elles insòlites però característiques de la curiositat que sentia Joan Miró pels materials poc usuals en pintura o pels formats inhabituals. Es tracta de dues composicions de l’any 1936, l’una damunt fibrociment, l’altra damunt un fragment de galleda metàl·lica. La tercera obra que, íntegrament, ara mostra la Fundació per primera vegada és el makimono que Miró va fer el 1956. El makimono, característic de la pintura japonesa, sol ser pintat amb aquarel·la o amb aiguada, sempre sobre suport horitzontal, a diferència del kakemono, que és sempre vertical. Ambdues formes foren adaptades al dibuix, al gravat i a la pintura a finals del segle passat.
Al makimono de Joan Miró, de deu metres de llarg, s’hi sumen la força del grafisme, la importància del buit i la delicadesa del suport pròpies de l’art oriental, tractades amb la personalitat i l’inequívoc estil del seu autor.
També ens plau molt de poder presentar en aquesta mostra Femme, étoile (Dona, estel), de 1933, una obra pràcticament desconeguda pertanyent a una col·lecció particular.
La riquesa dels fons de la Fundació permet ara, en commemorar-se el primer aniversari de la mort del seu fundador, mostrar nous aspectes de l’inesgotable esperit creador d’un dels artistes més grans del nostre segle, Joan Miró.
Fundació Joan Miró
