- Dates
- —
Nova arquitectura de museus a Alemanya
A finals de la dècada dels cinquanta, Alemanya va emprendre una notable tasca de remodelatge, condicionament i construcció d’edificis museístics que, arribada la dècada dels vuitanta, ha assolit el punt culminant i s’ha convertit en punt de referència obligat en tractar d’aquest tema.
L’exposició Nova arquitectura de museus a Alemanya, organitzada pel Deutsches Architekturmuseum de Frankfurt i presentada en col·laboració amb l’Institut Alemany, planteja, a través dels edificis que configuren el contingut de la mostra, diverses solucions a les diferents problemàtiques que solen acompanyar tot projecte d’aquesta mena —connexió entre la nova edificació i la ja existent, integració en l’entorn urbà o històric— i que, indubtablement, en condicionaran les característiques.
Cadascun d’aquests edificis és un exemple de creació arquitectònica que posa en evidència les diferents concepcions museogràfiques tant dels professionals de museus com dels arquitectes que els han construïts. Dins aquest context, però, es perfilen tres grans línies, exemplificades pel Museum Abteiberg de Mönchengladbach, de Hans Hollein; per la Neue Staatsgalerie Stuttgart, de James Stirling i Michael Wilford, i pel Museum Angewandte Kunst de Frankfurt, de Richard Meier.
Mentre que Hans Hollein trenca amb els cànons tradicionals de l’arquitectura de museus i dona prioritat absoluta a la forma, cosa que li permet crear una mena de paisatge arquitectònic a l’exterior –tractar els espais interiors com a escenaris-expositors d’obres d’art–, Meier sembla voler mantenir-se en la línia de la puresa que enllaça amb Le Corbusier. Stirling no solament respecta sinó que accentua la disposició axial a l’interior, mentre que utilitza les formes arquitectòniques més clàssiques per crear uns espais exteriors concrets on els materials tenen un paper fonamental.
En aquests moments, en què la preocupació per la presentació correcta i la conservació del nostre patrimoni històric i artístic ens ha portat a fixar-nos en les realitzacions de països com Alemanya, considerats capdavanters en la matèria, i en què s’ha creat una dinàmica notable —tant en termes teòrics com pràctics— generadora de projectes i iniciatives, Nova arquitectura de museus a Alemanya ens podrà ajudar a prosseguir el debat entre museògrafs i arquitectes per tal d’intentar trobar solucions òptimes.
Fundació Joan Miró
