- Dates
- —
- Comissariat
- Marta Gili
La ciutat fantasma. 16 visions de l’absència humana en l’entorn urbà
En parlar de La ciutat fantasma, hom pot pensar que es tracta del títol d’una narració d’intriga, o bé del record d’un malson, o també d’alguna premonició catastrofista sobre el futur de la humanitat. Certament, es refereix, en definitiva, a una ficció, creada aquest cop, però, per la fotografia.
La ciutat ha estat tradicionalment un dels grans temes de la fotografia. Autors de totes les èpoques ens han llegat visions que tradueixen tant conceptes urbans com plantejaments fotogràfics més diversos. En les darreres generacions de fotògrafs, per exemple, concorren unes percepcions específiques, algunes de les quals es perfilen en aquesta exposició.
La ciutat fantasma representa la interpretació que setze fotògrafs europeus fan de la ciutat moderna, sota una característica comuna, que és l’absència de tot ésser humà. La ciutat, definida com a lloc d’assentament humà, hi apareix paradoxalment buida d’allò que li confereix la raó de la seva existència.
Aquesta paradoxa permet una doble reflexió: d’una banda, sobre el mateix concepte de ciutat i la problemàtica que l’envolta i, de l’altra, sobre la fotografia, que aquí es presenta com a generadora de ficció. Tots aquests components, doncs, donen a la «ciutat fantasma» un caràcter pluridisciplinari. Hi ha, com a punt de partida, una qüestió fotogràfica que afecta estètiques i maneres de fer contemporànies, però també hi queden subjacents temes d’urbanisme, d’ecologia, de psicologia de l’entorn, d’antropologia, de filosofia de la comunicació, etc., que poden trobar en La ciutat fantasma un motiu comú de debat.
Fundació Joan Miró
