- Dates
- —
- Comissariat
- Vicenç Altaió i Glòria Picazo
Col·lectiva: Aigua i aigua
Nota de premsa
Aigua i aigua, exposició col·lectiva
Espai 10 de la Fundació Joan Miró, cicle El gust i les diferències
Dates: del 3 al 27 d’abril de 1986
Inauguració: dijous 3 d’abril a les 19.30 hores
A l’Espai 10 de la Fundació Joan Miró, el proper dia 3 d’abril s’inaugurarà una exposició col·lectiva sota el denominador comú de l’aigua. Aquesta és la setena exposició del cicle El gust i les diferències, organitzat amb la col·laboració de la crítica d’art Glòria Picazo i de l’escriptor Vicenç Altaió.
L’exposició Aigua i aigua, a cura de Glòria Picazo, aplega dotze artistes i un col·lectiu artístic procedents de diversos indrets, ja que, seguint la tònica predominant en aquest cicle de l’Espai 10, s’intenta confrontar artistes catalans amb artistes d’altres països, procedents, en aquest cas, de França, Bèlgica, Alemanya i els Estats Units.
La intenció d’aquesta mostra és oferir un ventall puntual d’alguns dels múltiples exemples possibles en els quals l’aigua ha esdevingut protagonista radical: l’aigua no com a representació pictòrica, sinó com a element determinant, poètic i suggeridor d’una proposta artística.
Les obres reunides són una prova evident de la multiplicitat de llenguatges que en aquest moment dominen l’art contemporani: de l’escultura a la instal·lació, de la cinta de vídeo a la videoinstal·lació, tot passant per la fotografia com a obra i com a memòria artística.
Entre els artistes catalans, hi ha Gabriel, un dels artistes que, de ben segur, ha treballat el tema de l’aigua amb més constància durant els darrers temps. D’altra banda, Ramon Guillén Balmes presenta la documentació sobre unes boies marines; Joan Duran, l’escultura Aigües ígnies, una peça que transforma l’aigua en energia –el vapor–, i finalment, el valencià Miguel Navarro presenta la primera peça en la qual incorporà l’aigua: una sèquia escultòrica que després donaria lloc als seus projectes actuals sobre fonts.
Quant a la participació francesa, Noël Cuin i Miguel Egaña tenen ambdós un interès manifest pel món de l’objecte quotidià, i les seves al·lusions a l’aigua són molt més suggerides i poètiques que no pas evidents. Per la seva banda, el col·lectiu Frigo, de Lió, presenta una videoinstal·lació, Aigua, amb cinc aparells de televisió suspesos sobre cubetes d’aigua.
El grup d’artistes belgues, format per Hugo Roelandt, Greet Verlinden, Marc Holthof i Jan Heremans, presenta dues instal·lacions: Automobile tergicristallo, basada en la instal·lació de deu parabrises damunt l’estany del pati nord de la Fundació Joan Miró que es posen en funcionament tan sols quan el sol brilla –tal com ells diuen, com si es tractés d’una forma mecànica de fotosíntesi–, i La forma de l’aigua, que és un projecte per transportar, amuntegar i exposar l’aigua mitjançant cinc receptacles plàstics.
L’artista alemany Nils Udo ha pres, des de fa molt temps, la natura com a camp d’actuació artística. La fotografia Casa d’aigua és un exemple de les seves intervencions amb l’aigua com a suport i amb els elements naturals com a estructura.
Finalment, el videoartista nord-americà Bill Viola actua com a pròleg introductori a l’exposició amb una cinta de vídeo.
La instal·lació Aigües ígnies, de Joan Duran, funcionarà els dies 3 i 5 d’abril a les 19.30 hores.
Barcelona, 13 de maig de 1986
