- Dates
- —
- Comissariat
- Ute Eskildsen
Fotografia subjectiva. Imatges del 50
Fotografia subjectiva
Programa d’una fotografia sense programa
«Les fotografies convencionals i merament boniques, que viuen sobretot de l’encant dels mateixos objectes, reculen davant els experiments i les solucions més noves. Les provatures arriscades en el camp òptic són, d’entrada, impopulars. Però només la fotografia que reculli la tradició experimental serà capaç de posar al descobert totes les possibilitats tècniques per a les experiències visuals del nostre temps.»
D’aquesta manera establia Otto Steinert, el 1951, el concepte de «fotografia subjectiva».
Acabada la Segona Guerra Mundial, hi ha a Alemanya un despertar de les activitats fotogràfiques, concentrades sobretot en el reportatge gràfic, a causa de l’aparició de nombroses revistes il·lustrades, i també en encàrrecs de fotografiar arquitectura, activats per la reconstrucció de les ciutats.
El 1948 es tornen a reunir els membres de la selecta Societat Alemanya de Fotògrafs (GDL, per les sigles en alemany), fundada el 1919, i en els seus estatuts reafirmen el desig d’ocupar un lloc capdavanter en la fotografia professional alemanya.
El règim militar francès organitza el 1949 una exposició a Neustadt en la qual intervenen fotògrafs francesos i alemanys; aquests últims es van haver de sotmetre a un jurat d’admissió. Això va ésser molt criticat per alguns dels fotògrafs, que es van unir en un grup anomenat Fotoform, format per Siegfried Lauterwasser, Peter Keetman, Wolfgang Reisewitz, Toni Schneiders, Otto Steinert i Ludwig Windstosser. Aquest grup no tenia cap programa; els seus membres mai no van redactar cap manifest ni es van proposar cap objectiu específic.
Les obres dels components d’aquest grup es caracteritzaven per una fotografia lliure i presentaven una actitud d’enfrontament davant els aspectes més clàssics, representats per la GDL d’aquell temps. La presentació del grup a l’exposició de Colònia del 1950 en marca la veritable irrupció. La premsa destacà les obres del grup com les úniques lúcides de l’exposició.
El 1951 Otto Steinert organitzà la primera exposició de fotografia subjectiva, que, d’alguna manera, crearia els primers problemes amb la resta del grup: aprofitant-se del seu paper d’iniciador, va prescindir de la selecció col·lectiva. Aquesta exposició s’havia començat a programar el 1950 i va ser presentada el juny del 1951 (el mateix any de la Photokina) a l’escola d’arts i oficis de Saarbrücken. La subjectivitat va ésser definida com a condició prèvia general per al treball creatiu. No es van posar límits ni als mitjans tecnicofotogràfics ni a la temàtica, sempre que la translació de la realitat fos suficient a les escales de creació i abstracció que Steinert i Schmoll aplicaven a una fotografia en blanc i negre, configurada individualment i subjectivament. Segons l’opinió de Steinert, la fotografia en color no havia arribat encara a l’estat d’un mitjà d’imatge objectiva.
Aquesta exposició ha estat preparada per Ute Eskildsen, conservadora del Museum Folkwang d’Essen. Eskildsen fou també deixebla de Steinert, i per aquest motiu és sens dubte l’especialista idònia per encarregar-se d’aquesta mostra, la qual agrupa els autors més representatius de diversos països que en el seu moment compartiren els criteris de la fotografia subjectiva.
