- Dates
- —
Barcelona. Espais i escultures (1982-1986)
Crear o reordenar un espai urbà pot comportar la gènesi d’un nou paisatge que es converteixi en símbol. Sovint aquest fenomen es produeix sense cap premeditació dels seus autors. Però pot ser també un fenomen intencionat. L’Ajuntament de Barcelona ha pres aquest camí.
Efectivament, la política urbanística recent a Barcelona s’ha proposat una deliberada integració de la necessitat de regenerar la ciutat, i ben especialment les seves zones perifèriques, i de l’atenció a l’expressivitat artística dels projectes. Expressivitat a la qual s’arriba per un doble camí: la cura de la qualitat del disseny arquitectònic i la incorporació als espais de peces escultòriques.
Gràcies a aquests propòsits s’ha generat una sèrie de parcs, places i vies urbanes que des del mateix inici han posseït la dimensió simbòlica. No han estat els anys ni els costums els que l’han anada generant lentament, com passa la majoria de vegades: han estat una voluntat política i una voluntat estètica les que, triant els llocs i triant els projectes, han permès la irrupció sorprenent i espectacular d’aquests nous emblemes.
La ciutat, però, ha anat creixent fins a fer-se inabastable. Vivim en parcel·les limitades, i són molts els carrers i les places que ignorem, i que potser no trepitjarem mai. Aquest conjunt de projectes pot quedar afectat per aquesta inabastabilitat. D’aquí ve l’impuls per aplegar en una exposició una mostra representativa del procés emprès. Per permetre arribar a una idea global d’aquest procés. Per facilitar el contrast entre els projectes. Per mostrar l’acció empresa per Barcelona a altres ciutats que ens poden haver precedit o bé que en poden prendre exemple i estímul. Per fer arribar aquests projectes no només als especialistes en arquitectura i urbanisme, sinó a tothom que estigui interessat en la cultura urbana, en la projecció social de la creació artística.
L’Àrea d’Urbanisme i Obres Públiques de l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Joan Miró van decidir que valia la pena intentar crear aquesta exposició, i han procurat fer-la interessant i alhora atractiva: il·lustrativa, però també gratificant. S’hi han abocat grans esforços, fins a arribar a aquest conjunt de fotografies, plànols, maquetes, dibuixos i escultures que reflecteixen uns projectes urbanístics amb una mateixa intencionalitat: millorar la qualitat del paisatge urbà.
