- Dates
- —
- Comissariat
- Gloria Moure
Miró escultor
La Fundació Joan Miró es complau a presentar a Barcelona l’exposició Miró escultor, amb la qual continua la seva trajectòria encaminada a estudiar i difondre l’obra de Joan Miró.
A part de les exposicions d’estiu, amb les quals la Fundació posa, anualment, a l’abast del públic una selecció representativa dels seus fons, aquesta institució ha organitzat diverses mostres monogràfiques destinades a aprofundir en el coneixement de la creació del seu fundador —dibuixos, obra gràfica, les pintures dels anys vint, etc. Ara, amb Miró escultor, volem posar el focus d’interès en un aspecte de la creació mironiana que, tot i que no és desconegut, ha estat poc estudiat: la seva obra en tres dimensions.
Si bé totes les tècniques que Miró va treballar li serviren per ampliar-li el camp expressiu, l’escultura concretament va significar la possibilitat de sobrepassar les limitacions de l’obra bidimensional, d’abandonar, quan ho cregué oportú, la utilització del color i de crear formes a partir del volum, ja fos modelant-les amb les pròpies mans, ja fos basant-se en l’objecte trobat.
Els antecedents més remots de les escultures de Miró els hauríem de buscar en aquells dibuixos de tacte —dos exemplars dels quals es conserven a la Fundació Joan Miró— que Joan Miró feia a les classes de Francesc Galí, el mestre que tapava els ulls als seus alumnes i els feia dibuixar objectes que només coneixien a través del tacte. Des d’aquells dibuixos fins a les darreres escultures fetes quan l’artista ja s’acostava als noranta anys, tota la creació escultòrica mironiana fa patents els extraordinaris dots creatius i imaginatius de Joan Miró, que, en certa ocasió, van fer exclamar al seu amic Joan Prats: «Quan jo agafo una pedra, continua essent una pedra; quan l’agafa Joan Miró, es converteix en un Miró».
Les escultures fetes entre el 1930 i el 1975 que, juntament amb els dibuixos preparatoris corresponents, integren la mostra Miró escultor han estat agrupades temàticament segons la textura, el color, la monumentalitat i la utilització feta dels objectes residuals. N’hem d’exceptuar, però, les construccions dels anys trenta, que es presenten respectant l’ordre cronològic. Es tracta de cent sis peces en total, les quals no solament permeten a l’espectador de copsar l’evolució que, a partir d’uns plantejaments molt pròxims a la pintura, va seguir l’obra en tres dimensions de Joan Miró, sinó que, a més, donen idea de la consistència i la importància de l’escultura en el context de la creació mironiana.
Tot i que més de la meitat de les obres exposades són propietat de la Fundació Joan Miró, aquesta mostra no hauria estat possible sense la col·laboració d’altres museus, col·leccionistes particulars i galeries. A tots ells volem manifestar el nostre agraïment més sincer.
D’una manera molt especial, volem donar les gràcies al Ministeri de Cultura, impulsor d’aquesta exposició, que va ser presentada al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid i que properament es podrà veure al Museum Ludwig de Colònia.
Fundació Joan Miró
Gener del 1987
