- Dates
- —
- Comissariat
- Rudi Fuchs
Donald Judd. Escultures, 1965-1987
El tipus d’art tridimensional conegut com a minimal art va sorgir als Estats Units al començament dels anys seixanta. En part, era una resposta a la pintura nord-americana posterior a la Segona Guerra Mundial, l’«expressionisme abstracte» (per exemple, Jackson Pollock), vista com una expressió de sentiments personals, però també com una realitat immediata transcrita sobre la superfície pintada. Manifestava, a més, un rebuig de la pintura tradicional, en la qual una composició artística mostrava un equilibri calculat entre parts (entre formes, colors, figures i fons, per exemple). Així doncs, una part de la generació d’artistes que van arribar a la maduresa els anys seixanta es va esforçar a suprimir l’expressió subjectiva, les preocupacions compositives i l’il·lusionisme de les imatges (figures, paisatges) per mitjà d’un art que tindria mesura humana, seria fet a les fàbriques i faria servir materials industrials i formes geomètriques i modulars. En altres paraules, la geometria, la indústria i els sistemes matemàtics (repetició, en sèries o en estructures reixades) semblaren substituir les imatges concebudes subjectivament i fetes a mà. Donald Judd (nascut el 1928), juntament amb Cari André, Dan Flavin i Sol LeWitt, va ser un dels pioners d’aquest moviment
El minimal art corresponia a una nova manera de veure el món. Per a aquests artistes la realitat era urbana, concreta, no les imatges il·lusionistes de l’art del passat. El seu objectiu era crear objectes físics que existissin com a objectes reals en l’espai real de l’espectador. Els objectes minimal existeixen al nostre món. Intenten aguditzar en l’espectador l’experiència de la seva existència en aquest món. Li eleven la percepció de la pròpia escala en relació amb la d’ells mateixos; centren les seves respostes intel·lectuals, físiques i emocionals en relació amb fenòmens de la vida diària, com ara color, volum, transparència, profunditat, reflexió, proporció, repetició, interrelacions.
Aquests objectes transformen l’experiència estètica en una experiència física (però també emocional i intel·lectual) immediata, comparable, podríem dir, a l’arquitectura. En arquitectura, espais diferents, materials diferents o llum diferent creen sensacions distintes i una resposta emocional diferent (no reaccionem de la mateixa manera davant de l’interior d’una església que davant d’una estació de ferrocarril). Això és cert en relació amb les escultures de Judd en general i també amb cadascuna en particular. l, ja que cada obra reflecteix una sèrie d’eleccions personals (de formes, colors, materials, juxtaposicions), aquestes obres estan personalitzades i expressen la subjectivitat d’un artista. La visió que ens donen Judd i els seus objectes intenta ajudar-nos a entendre alguns dels principis que governen el món modern en el qual vivim.
