- Dates
- —
Francesco Clemente. «La partença de l’argonauta» i altres gravats
L’exposició posa en relleu la il·lustració que Clemente va fer el 1986 per a la primera traducció anglesa de La partenza dell’argonauta (1918), d’Alberto Savinio (1881-1952), germà del pintor Giorgio de Chirico. Aquestes pàgines, vives i modernes pel que fa als mitjans i al to, autobiografia i ficció tot alhora, relaten l’experiència que l’autor tingué de la guerra el 1917, quan hagué de sortir de França i travessar el mar per arribar al front de Salònica. L’artista comenta la vivència amb una gran llibertat, barrejant, ara i adés, un detall de la narració amb el tema de la seva pròpia imaginació. Es desenvolupen així quaranta-vuit zincografies de gran format, en negre o en color, les imatges de les quals van de la il·luminació marginal a les submersions de la tipografia mitjançant l’aiguada intensament acolorida i el dibuix sobredimensionat. El resultat és un veritable «paisatge conjunt» del text i de la il·lustració que col·loca The departure of the argonaut dins la tradició dels grans llibres formada per Parallèlement (Bonnard/Verlaine, 1900), À toute épreuve (Miró/Éluard, 1958), L’asparagus (Fautrier/Ponge, 1963) o Maximiliana (Max Ernst / G. Tempel, 1964).
També conté dues zincografies monumentals que prolonguen la temàtica de l’obra i les xilografies de Febbre alta (1982), que, amb la seva realització més xifrada que il·lustrativa, més rústega i rabassuda que simfònica, són com un contrapunt. I, encara, dotze monotips d’un cromatisme esplèndid, escandits pel motiu de l’autoretrat, peces triades d’una sèrie de cent vuit (xifra sagrada del budisme) feta del maig al juliol del 1986.
L’artista, nascut a Nàpols el 1952, viu actualment a Nova York i sovint fa estades a Madràs (Índia) i a Itàlia. Tret dels monotips, posats a disposició per Clemente, la galeria Sperone-Westwater, de Nova York, i Thomas Ammann, de Zúric, totes les obres exposades pertanyen al Departament d’Estampes de Ginebra.
