- Dates
- —
- Comissariat
- Rosa Maria Malet
Nota de premsa
Impactes. Joan Miró: 1929-1941
24 de novembre - 15 de gener del 1989
Fundació Joan Miró
Parc de Montjuïc
08004 Barcelona
Tel.: 933 291 908
Fax: 933 298 609
La Fundació Joan Miró presenta del 24 de novembre del 1988 al 15 de gener del 1989 l’exposició Impactes. Joan Miró: 1929-1941.
L’exposició, que ha estat preparada per Rosa Maria Malet, constarà de 80 pintures provinents de col·leccions privades i museus de diversos passos (Guggenheim Museum i Museum of Modern Art de Nova York, Tate Gallery de Londres, etc.), de carnets i de més de 40 dibuixos procedents dels fons de la Fundació Joan Miró i d’una selecció d’obra gràfica (la Sèrie Barcelona completa), també dels fons de la Fundació. Un cop clausurada a Barcelona, l’exposició serà mostrada a Londres, a la Whitechapel Gallery, una de les institucions britàniques dedicades a difondre l’art contemporani més prestigioses.
Amb aquesta exposició, el públic de Barcelona tindrà una oportunitat de conèixer de prop l’obra d’un dels moments clau d’un dels artistes més importants de la nostra època. S’hi mostraran obres que han estat aportacions fonamentals de Joan Miró a l’art del segle xx, la major part de les quals no han estat mai exposades a Barcelona.
La dècada dels trenta és decisiva en la trajectòria de Joan Miró. Si els anys vint havien significat per a ell el pas de l’obra figurativa a un món de símbols i de signes propis, de poesia i de somni, els anys trenta i, de fet, el final de la dècada dels vint, l’artista experimenta una crisi d’expressió que li fa posar en qüestió la validesa de la seva obra; vol «assassinar la pintura», i cerca refugi i noves perspectives en altres tècniques i en nous materials.
El collage i el dibuix, així com la incorporació de materials i objectes damunt la tela, el porten progressivament al descobriment del volum. Tot i que aquestes solucions li obren noves alternatives, no arribarà mai a abandonar la pintura.
Cap a mitjan dècada dels trenta, als canvis tècnics (utilització de diferents colors, de nous suports, com el coure, el conglomerat o el paper de vidre) s’hi uneixen els canvis formals: la poesia sembla haver fet lloc a la realitat, una realitat genèrica —la dona, els ocells—, que esdevé agressiva, com en les «pintures salvatges», a conseqüència del rebuig que sent per la Guerra Civil espanyola. En són una mostra la Natura morta del sabatot, que actualment pertany al Museum of Modern Art de Nova York i que presenta un cert retorn a la figuració, i La dona en revolta, del Centre Georges Pompidou de París. Aquest estat d’ànim, que l'inici de la Segona Guerra Mundial no contribueix pas a millorar, li provoca una nova crisi, que el condueix a un procés d’introspecció, anunciat ja per la sèrie El vol d’un ocell damunt la plana, que culmina en les Constel·lacions, representades en l’exposició per quatre peces de la sèrie i que signifiquen la consolidació, tant en el pla formal com de contingut, del seu llenguatge pictòric. En el pla formal, estableix la seva peculiar manera d’utilitzar els colors en escacats que determinen diversos tons quan dos plans se sobreposen. Igualment, queda constituït el seu vocabulari de símbols, tan personal, que utilitza per representar la que serà la seva temàtica habitual: els astres, la dona i els ocells.
Amb motiu de l’exposició Impactes, la Fundació Joan Miró, amb la col·laboració de l’Institut d’Humanitats, l’Institut d’Estudis Nord-americans i l’Institut Britànic, organitza com a actes complementaris dues conferències, que, amb el títol genèric d’On pot portar la mort de la pintura?, tindran lloc els dies 13 i 15 de desembre a l’Auditori de la Fundació Joan Miró.
Les conferències seran a càrrec del Dr. Christopher Green, del Courtauld Institute of Art de Londres, i del professor Hilton Cramer, de Nova York. Barcelona, novembre del 1988.
