- Dates
- —
Fabrizio Plessi. Bombai-Bombai. Una videoinstal·lació i cent dibuixos (1976-1992)
Quan Leonardo da Vinci projectava les seves màquines o feia estudis d’anatomia, deixava constància del que imaginava i del que veia en els seus dibuixos. Els artistes que al segle xix se sentiren atrets per l’aventura dels viatges, per tal de mantenir el record viu en la memòria d’allò que havien descobert, recopilaven els apunts presos del natural en els seus carnets. Quan Joan Miró, apartant-se de la realitat immediata, cercava el seu propi vocabulari de signes, feia servir el dibuix com a pas indispensable per arribar-se a expressar, finalment damunt la tela, amb el seu particular llenguatge.
Aquests poden ser alguns exemples en el temps –en podríem trobar molts d’altres– que demostren, en definitiva, com el dibuix ha estat tot al llarg de la història de l’art d’Occident un recurs que ha permès a l’artista donar forma a una reflexió, recollir una instantània, manifestar una emoció, etc.
El dibuix és essencial en l’obra de Fabrizio Plessi, ja que li permet, tal com diu l’artista, «modificar i invertir l’ordre lapidari i estàtic de les coses», i és així com, a partir del dibuix, concep les seves videoinstal·lacions. Igualment, afirma que a través del dibuix l’artista pot «alterar el significat mateix de l’obra i estendre’n el potencial més enllà dels seus límits». Per tant, és prenent l’estatisme de l’esbós damunt el paper com a punt de partida, que Fabrizio Plessi veu el fluir de l’aigua, protagonista principal de la seva obra. És així, també, com, després «d’entrar i sortir sense fi dels límits de la lògica preestablerta», reprenent la definició que l’artista fa del dibuix, aquest, desprenent-se dels límits bidimensionals del paper, s’expandeix cap a l’espai, on l’artista materialitza la seva obra.
Certament, a part de la seva remarcable qualitat, ens congratulem de tenir l’oportunitat de presentar aquest centenar de dibuixos de Plessi que integren l’exposició Bombai-Bombai. Una videoinstal·lació i cent dibuixos (1976-1992), perquè és a través d’aquest corpus compacte que podem arribar al sentit més profund i més íntim de l’obra de l’artista.
Aquesta visió, però, hauria estat en certa manera parcial sense la presència del tram final del trajecte, l’obra acabada. Per aquest motiu, la instal·lació Bombai-Bombai, una de les més recents de Plessi, adquireix un significat especial, ja que, d’una banda, d’una manera genèrica ajuda a mostrar la totalitat del cicle evolutiu en la gestació de la seva obra i, de l’altra, ens en dona una visió integradora.
Rosa Maria Malet
Directora de la Fundació Joan Miró
