- Dates
- —
- Comissariat
- Miguel Cervantes
Amat. Quatre paisatges de fons (1975-1992)
Si hi ha cap manera de ser o cap condició característica de Frederic Amat, és l’aventura. En les hores de feina la freqüenta com a exigència primordial. Per a ell, la imaginació és, i sols pot ser, un viatge aventurat, un endinsar-se en l’ignot fins a afrontar l’instant de la revelació. La diversitat notable de les seves obres s’explica per aquesta aventura recomençada a cada pas.
L’obra de Frederic Amat pertany a la moderna estirp d’artistes que va produir Schwitters, Cornell i Rauschenberg i que té com a figures més acostades a ell Klee, Miró i Tàpies, en l’obra dels quals prolifera una varietat matèrica en què s’encarna la resplendor de l’autèntica pintura. Amat recupera tant el material més noble com el més irrisori i el transfigura en matèria sublimada: en pintura.
Per descomptat, una de les fonts de la seva creació són els viatges. És un artista viatger. Així, les obres d’aquesta exposició s’articulen al voltant de quatre ciutats on Amat ha viscut durant diversos períodes de la seva vida i que han deixat una empremta en la seva obra: Ceuta (1975), Oaxaca (1977-1979), Nova York (1979-1987) i Barcelona. En cadascun d’aquests llocs, l’art d’Amat ha experimentat una transformació. Els teixits, les vestidures i els instruments cerimonials d’Oaxaca es van convertir a Nova York en proscenis simbòlics. Objectes d’ús, romanalles d’una concepció perduda de la cultura en què art i vida s’integraven es van transformar en espais hermètics parcialment enfosquits per cortines semitransparents. De retorn a Barcelona, el seu llenguatge, sense perdre el desbordament barroc que sempre ha caracteritzat la seva obra, s’ha concentrat en formes cada cop més sintètiques.
Organitzada conjuntament per la Generalitat de Catalunya, el Museo Rufino Tamayo de Mèxic, l’Instituto de América de Santa Fe (Granada) i la Fundació Joan Miró de Barcelona, aquesta exposició presenta un recorregut per la producció de Frederic Amat a través de cent vint-i-dues obres, que van des del 1975 fins al 1992. Amb tot, per bé que l’exposició té un caràcter antològic, no s’ha volgut caure en la trampa de la retrospectiva. Les obres seleccionades per Miguel Cervantes, comissari de la mostra, ens parlen sobretot dels interessos i de les inquietuds de l’artista i, alhora, ens conviden a participar en l’ampli cúmul d’idees que en podem extreure.
Com que aquesta exposició presenta per primer cop al nostre país l’obra d’Amat d’una manera àmplia, constitueix no solament un periple per tota la seva activitat creadora, sinó també una tornada a casa.
