- Dates
- —
- Comissariat
- Francesc Vicens
Xina: art de viure, art de sobreviure
L’exposició Xina: art de viure, art de sobreviure que presenta la Fundació no s’estructura segons els criteris racionalistes occidentals, sinó d’acord amb els conceptes poètics que determinen la creació xinesa. Així, s’hi poden veure els apartats següents:
Ser xinès i mandarí
És un ofici dur, el de mandarí. Cal aprendre filosofia, literatura, història, ciència, etc. Cal, també, conèixer el Llibre dels mil caràcters i el Llibre de les cinc regles. Al costat d’una colla d’obligacions, però, els mandarins gaudeixen del privilegi de tenir objectes d’extrema bellesa, sedes amb brodats exquisits, i el dret de tenir concubines pertanyents a les grans famílies. Els mandarins eren els protectors i el suport dels artesans del Gran Saber. Però què ens queda ara, dels mandarins? Vells habitatges abandonats, sostres que evoquen un art de viure extingit, robes brodades amb animals simbòlics, vells llibres, ulleres fetes d’ametistes.
Els materials
L’escassetat d’unes determinades matèries, com ara la fusta o el vidre, l’abundant presència de materials com el bambú i l’habilitat per fabricar-ne d’altres a partir de la primera matèria existent, com ara la seda, el paper o la ceràmica, han condicionat la producció de tota mena d’estris i objectes a la Xina.
La tradició del paper a la Xina ve de temps immemorials, la qual cosa explica que la tipografia hi aparegués molt abans que a Europa. Durant milers d’anys, el paper s’hi ha fet servir per substituir el vidre a les finestres, per fer paravents i gelosies, per separar ambients, etc.
D’altra banda, la ceràmica, segons les regions, presenta característiques diferents, condicionada pels tipus de fang i d’esmalts propis de cada lloc.
L’art abstracte no era abstracte
Per a la cultura xinesa, l’art no pot no representar res. Els xinesos sempre busquen una interpretació per a qualsevol element abstracte, tant si es troba a la natura com en un altre medi. Els agrada descobrir paisatges, éssers mitològics o animals sagrats a les arrels, les fulles o les vetes d’una pedra.
La recuperació, un art major
A la Xina tot s’aprofita. Els objectes artesans són sovint el resultat del reciclatge d’altres materials. Uns parracs de vestits vells es poden convertir en un collage abstracte, de rara bellesa, destinat en darrera instància a convertir-se en soles de sabatilles. Hi ha un rebuig del dispendi, però al mateix temps hi ha una idea més subtil al darrere d’aquesta filosofia de l’aprofitament, que és la possibilitat de donar una nova forma a un objecte que ja en tenia una.
El cercle i el quadrat
En l’estètica xinesa predominen dues formes essencials: el cercle i el quadrat. El cercle representa el cel i tot allò que es refereix al món espiritual, i el quadrat representa la terra i el món més terrenal. És rodó el Temple del Cel. Quadrada és, en canvi, la casa xinesa, el camp del pagès… A la Xina, molts objectes de la vida quotidiana reprodueixen aquestes dues formes com a símbol de la unió del món material amb el món espiritual.
Cuina/medicina/natura
En la cultura xinesa es fa molt difícil separar un concepte d’un altre. A semblança de l’aprofitament de matèries tèxtils, podem dir que tot el que entra a la cuina és útil, tant si és per nodrir-se, i, per tant, mantenir el cos sa, com si és per recuperar la salut.
Els animals i l’art
Els xinesos valoren els animals per la seva simbologia i els utilitzen per il·lustrar tota mena d’objectes, com ara estels amb imatges de dracs, coixins amb brodats d’animals mitològics, vestits per als més petits estampats amb animals que simbolitzen la fortuna i la felicitat, gàrgoles a les teulades de les cases com a símbol de bons auguris, la representació del porc, que simbolitza l’abundància, etc.
La gran atenció que dediquen als ocells i a tots els estris que els destinen denota també la importància que els animals tenen a la Xina.
El grill
El grill és, per als xinesos, una font de plaer, tant per a l’orella com per als ulls. Alguns objectes que mostra l’exposició exemplifiquen aquest culte al grill: recipients per als combats de grills, pinzells fets amb pèl de bigoti de rata per estimular-los al combat o diverses capses com la que apareix a la pel·lícula L’últim emperador.
L’armari del col·leccionista xinès
El xinès sent predilecció per tot allò que li pot produir plaer estètic. Així, recull tot el que li crida l’atenció pel seu significat, per la matèria amb què és fet o per la seva raresa: pipes, pinzells, objectes curiosos, ulleres fetes amb ametista, tot treballat amb gran minuciositat i un elevat sentit estètic.
Comunicar: art i necessitat
L’escriptura no serveix només per transmetre informació, sinó també per manifestar desigs i encoratjar a emprendre una acció. Però l’escriptura no és l’únic mitjà de comunicació. El teatre d’ombres i l’òpera tenen una llarga tradició i una gran popularitat.
La Revolució Cultural
La comunicació no verbal va convertir-se en la principal eina de propaganda per a la Revolució Cultural. La imatge de Mao i els fets cívics i humanitaris que se li atribuïen van envair la imatgeria de la Xina d’aquells moments.
Ser xinès i camperol
L’ull occidental del nostre temps, avesat a valorar la qualitat matèrica en la creació artística, la pobresa i la simplicitat dels materials, trobarà en aquest apartat una sèrie de coincidències inconscients entre l’estètica del nostre temps i les formes –sovint mil·lenàries– de les eines del camp, la peculiar manera d’embalar amb corda els objectes o els diferents artefactes per transportar animals domèstics.
