- Dates
- —
- Comissariat
- Maria Lluïsa Borràs
Record de Joan Prats
La Fundació Joan Miró projecta una exposició d’homenatge a Joan Prats, l’amic de Miró i l’home que va impulsar, a més de tantes altres coses, la creació d’aquest centre dedicat a l’obra mironiana i a l’art contemporani.
Joan Prats, nascut a Barcelona el 1891, era veí de Miró, i les seves famílies es coneixien des de sempre Ells dos van fer amistat quan dibuixaven a la Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc, de ben joves.
Joan Miró va fer el seu camí com a artista, mentre que Joan Prats va continuar el negoci familiar de la barreteria del carrer de Ferran, que més endavant va passar a la rambla de Catalunya. Però aquesta feina no el va privar pas de seguir la seva inclinació envers les arts.
Li interessava, i l’entusiasmava, l’art d’avantguarda, sobretot en el terreny de les arts plàstiques i de la música. El seu entusiasme el va portar a relacionar-se i a fer amistat amb artistes, arquitectes, músics i poetes catalans i de fora. A més de Joan Miró, era amic d’Alexander Calder, John Cage, J. V. Foix, Joan Brossa, Antoni Tàpies, Roland Penrose, Josep Lluís Sert i molts d’altres.
Però ell no era un mer espectador, sinó que era la persona que ideava i impulsava tota mena d’activitats (des de l’ADLAN, als anys trenta, fins al Club 49, als anys quaranta, o Música Oberta, als seixanta), en les quals posava tota l’energia necessària perquè tiressin endavant.
Joan Prats va ser l’home que va posar en contacte, en els anys durs i àrids de la postguerra, els artistes de la seva generació –tant els pocs que s’havien quedat a Catalunya com els que s’havien exiliat– amb els de la nova generació –especialment els qui formaven el grup Dau al Set. Ell va fer possible que els joves artistes coneguessin l’art internacional d’avantguarda i va aconseguir que el desert cultural que era Barcelona en aquells moments tingués alguna finestra oberta al que es feia a la resta del món.
