| «Dir camí és enunciar l’home, perquè, en aquesta necessitat d’anar que experimenta, el que s’entreveu és la seva pròpia existència», declara Yaya Tur per presentar les seves Vies de cadència. Així és: el terme més propi per a la nostra vida és el de trànsit, el continu pas per sendes. Sembla lògic que en el nostre recorregut pels diversos entorns que ens envolten, tema de Cercles invisibles, ens observem mirant les nostres passes i mirant també els centenars de camins que han format i encara formen els diversos modes de trepitjar la terra.
És caminant que les persones fem la nostra vida, pensem i construïm. Recordem quantes idees s’han creat marxant. D’Aristòtil en deien el Peripatètic, pel fet que parlava sempre amb els deixebles caminant, sense aturar-se. Havia de ser curiós veure el mestre encerclat per un munt de seguidors. Segles més tard, als monestirs s’adonaren de la conveniència de disposar d’un espai tranquil on caminar. I van crear els claustres, una de les construccions dedicades a la reflexió més elaborades.
Aquest tema ha preocupat Yaya Tur des de fa temps. El que tenim al davant i el que ens falta per explorar són temes recurrents de la seva obra. La seva via té el nostre ritme: som nosaltres mateixos qui la posem en marxa, però, una vegada sobre el camí, és ell el que ens porta. El seu moviment és brusc i més ràpid que el nostre; per tant, convé no oposar-nos al seu impuls.
Vies de cadència és una obra per ser experimentada. Necessita la nostra participació perquè es posi en marxa. És, també, el punt en el qual coincidim tots els visitants de l’Espai 13. I és que la superfície de contacte entre el món i nosaltres, el terra que trepitgem, esdevé senda només quan li donem un sentit. És en aquest moment quan la via es converteix en camí, el que hem deixat a la nostra esquena i el que ens falta per recórrer.
Sobre l’artista
Yaya Tur (Barcelona, 1969) va estudiar a l’Escola Massana. Ha estat guardonat amb el Premi Ferran Casablancas de l’Ajuntament de Barcelona. Ha presentat la seva obra a les galeries Der Reiter i el Purgatori de València, així com al festival Sónar de Barcelona.
Ferran Barenblit
Comissari |
