- Dates
- —
- Comissariat
- Carme Escudero i Teresa Montaner
Joan Miró. Desfilada d’obsessions
Joan Miró. Desfilada d’obsessions és una exposició de pintura, escultura, dibuixos, obra gràfica i litografia que mostra com el vocabulari plasticopoètic de Miró està configurat per un seguit d’imatges utilitzades de manera recurrent i independentment de la tècnica escollida.
Aquestes imatges són la dona, la xifra tretze, la xifra nou, el blau atzur, el sexe femení, l’estel, l’estrella fugaç, els tres cabells, l’escala de l’evasió, l’ull, el sol, la lluna i l’ocell.
Miró reprodueix algunes d’aquestes imatges en la seva obra gairebé des dels seus inicis com a artista, però no és fins a la segona meitat dels anys trenta, probablement influït pels esdeveniments històrics que li toca viure, que la seva pintura es torna més sígnica, i aquest ventall d’imatges s’amplia i adquireix una categoria més simbòlica.
«Tres formes, que s’han convertit en obsessions per a mi, representen l’empremta d’Urgell: un cercle vermell, la lluna i una estrella. […] Una altra forma recurrent en la meva obra és l’escala. En els meus primers anys va ser una forma plàstica que apareixia sovint perquè m’era molt pròxima –una forma coneguda a La masia. Anys més tard, sobretot durant la guerra, mentre era a Mallorca, va arribar a simbolitzar evasió: una forma essencialment plàstica primer es va transformar en poètica després.»
(Entrevista amb James Johnson Sweeney, 1948)
Als anys quaranta Miró consolida un llenguatge propi i sistematitza aquest seguit d’imatges, que a partir d’ara li suggeriran fins i tot el títol de les obres. A mesura que la seva pintura evoluciona cap a un sintetisme i una llibertat gestual més grans, aquestes imatges es van depurant i aïllant, però sempre més formaran part de la seva representació poètica.
Quan als anys seixanta Miró prepara L’Œil-Oiseau, un espectacle coreogràfic, poètic i musical basat en la seva obra i en el seu procés creatiu, fa un recull d’aquestes mateixes imatges i les defineix com a cortège des obsessions.
Partint d’una reproducció d’aquests dibuixos, que l’espectador utilitzarà al llarg del recorregut per poder reconèixer aquestes obsessions –més que per aprofundir en el seu significat simbòlic, analitzat en els textos del catàleg–, es pretén sobretot familiaritzar el públic amb el vocabulari mironià.
