| Carolina Saquel
La catàstrofe és groga
9 de febrer - 18 de març del 2007
Carolina Saquel (nascuda a Xile el 1970) és alhora pintora i artista de vídeo; s’interessa, doncs, personalment, per les qüestions específiques de la pintura. Convidada a crear obres que tinguin relació amb les de Joan Miró, s’ha inspirat en la reflexió de Miró sobre l’espai pictòric i en la qualitat poètica dels seus quadres i dels seus títols. Li ha manllevat, a més, els títols dels vídeos presentats a l’Espai 13.
Tal com ella mateixa diu, «en els seus quadres, com també en la seva obra gràfica, Miró ens proposa una concepció de l’espai en què la relació entre figura i fons s’articula en un joc indivisible. En certa manera, les nocions de superfície i de profunditat hi són equivalents. Miró renuncia a la il·lusió de la profunditat i a la perspectiva, i crea una relació particular entre els elements: no hi ha elements principals o secundaris, sinó que tots tenen el mateix valor des del punt de vista de la representació. En aquest aspecte, el treball de Miró enllaça d’una manera o altra amb les tradicions orientals filosòfiques i pictòriques. Semblantment, la noció de “buit” és un dels elements que, penso, travessen la seva obra, i que es troben també al meu treball personal. Miró ens ensenya a mirar atentament les coses quotidianes, ens ofereix la possibilitat de revelar el que hi ha d’estrany en el que ens és familiar».*
En el conjunt de vídeos exposats aquí, també hi ha una renúncia a la il·lusió de la profunditat i una reflexió —present ja en Miró— sobre el pas d’un estat a un altre i la relació entre mòbil i immòbil. Carolina Saquel s’interroga sobre «la manera de trobar el moviment en la immobilitat i el punt d’aturada en el que és naturalment mòbil».*
«En aquesta mena de camuflatge (confusió de textures, de materials i d’elements naturals) i de transformació constant, és el moviment de les fulles, el pas del vent que m’interessa filmar: anar cap al detall de les textures i dels matisos de color, mostrar, en fi, el moviment que pot fer un mur tingut per immòbil. El meu propòsit és evocar l’experiència d’esguard i de contemplació que es pot tenir davant un mur, com també el sentiment d’estar al davant d’una “natura” particular.»*
Alentint o accelerant imatges i el fons encadenat entre els plans, Carolina Saquel provoca un encavalcament en l’espai i en el temps. D’aquesta manera, confereix un caràcter d’estranyesa a un paisatge banal i ens proposa l’experiència d’una altra temporalitat.
Projecte encarregat i produït per la Fundació Joan Miró, Barcelona. Coproducció de Le Fresnoy - Studio national des arts contemporains.
Enregistrat a París, 2006.
Realització: Carolina Saquel. Càmara: Yannig Willmann. Edició: Carolina Saquel. Correcció de color: Santine Munoz. So: Aurélie Valentin. Edició del so: Aurélie Valentin i Carolina Saquel. Mescla de so: Cyrille Lauwerier.
Agraïments: Madame Simone Brunau, Cité internationale des arts, Florent Le Duc, Matthieu Cereau.
* Citacions extretes de notes de Carolina Saquel. |
