| Aya Takano
Quan tradició i modernitat es retroben
21 de setembre - 11 de novembre del 2007
Dones joves amb quimono o amb roba molt moderna, arquitectura high-tech o temples de fusta: tradició i modernitat conviuen d’una manera quotidiana als carrers de Tòquio. Els artistes d’avui dia també s’apropien la tradició per reinventar-la i crear-la de nou. Aquest encontre entre passat i present es retroba a les obres d’Aya Takano, que inaugura el cicle Kawaii! El Japó ara, de l’Espai 13.
Manga, videojocs i pintura
Nascuda l’any 1976, Aya Takano ha desenvolupat, des que tenia 20 anys, un estil original i personal, que combina imatges japoneses tradicionals amb imatges de ciència-ficció i del Japó modern. Tant als quadres de gran format com a les delicades aquarel·les, s’inspira en la pintura antiga ukiyo-e (literalment ‘imatges del món flotant’) per apartar-se’n i inventar un món on les adolescents amb membres desmesuradament allargats i vestides amb quimonos sembla que levitin. Aya Takano, a més de pintora, també és dibuixant de mangues i escriptora de ciència-ficció, i ha treballat en la concepció visual de videojocs, i també en la realització de pel·lícules d’animació. El 2004, Naoki Takizawa la va convidar a fer una col·lecció de roba il·lustrada amb les seves pintures i dibuixos per a Issey Miyake. Ara exposa per primer cop a Espanya.
Hokusaï visitat de nou
Vestides amb quimonos i pentinades de manera tradicional, les noies de les teles d’Aya Takano se situen entre les cortesanes de les cases de te i les fashion victims del barri de Shibuya. Els seus personatges evoquen l’estil dels mangues, de les adolescents d’ulls grossos i cames llargues, que arrufen el nas i donen la imatge de la Lolita japonesa d’avui. Però s’inscriuen també en l’herència artística del període Edo (1603-1868), marcat per una gran producció d’estampes que representen geishes, samurais, actors de kabuki i prostitutes de les cases de te.
Bonic o subversiu?
Les obres d’Aya Takano semblen mostrar les pàgines d’un diari íntim, evoquen les fantasies i els somnis, les angoixes i les aspiracions de l’artista i dels joves de la seva generació. Sovint fa servir colors pastel per pintar les adolescents impúdiques, que s’exhibeixen entre la provocació i la timidesa, la transgressió i la contenció. Unint el que és bonic i el que és subversiu, I know that just a kiss will take me far away (2006) desplega una escena d’homosexualitat femenina. Dues dones joves amb quimono agenollades damunt tatamis es besen, amb les galtes enrojolades pel desig i per la transgressió de la prohibició.
Aquest vaivé entre el que és bufó i el que és subversiu, entre tradició i modernitat està simbolitzat per la imatge del pont, un tema recurrent de l’obra d’Aya Takano. Senyal de pas, de vincle, de transició, el pont uneix dos mons. Des de fa uns deu anys, l’artista declina aquesta simbologia als seus dibuixos i aquarel·les. Una figura femenina amb la columna arquejada esdevé el suport d’un paisatge: una ona, una escena urbana o flors exuberants directament sortides d’una estampa d’Utamaro.
Kaikai Kiki Co. Ltd
El 1996, quan tenia 20 anys, Aya Takano va entrar a l’estudi de Takashi Murakami i va passar a ser una de les seves ajudants. Des d’aleshores forma part de Kaikai Kiki Co. Ltd, una empresa fundada per Murakami amb l’objectiu de promoure els artistes joves amb qui treballa, a través d’exposicions, de publicacions, de la difusió de productes derivats…
En la seva exposició a l’Espai 13, Aya Takano presenta un conjunt de pintures sobre teles, aquarel·les, una escultura gegantina i una pel·lícula d’animació, i d’aquesta manera ofereix un panorama complet del seu treball.
L’exposició d’Aya Takano a l’Espai 13 s’ha organitzat amb la col·laboració de Kaikai Kiki Corporation (Tòquio - Nova York) i la Galerie Emmanuel Perrotin (París i Miami). |
