Galeria d'antiretrats

Dates
Comissariat
Teresa Montaner

Galeria d’antiretrats

Al llarg de la seva prolífica vida, Joan Miró se sent atret per tots els camps de la creativitat artística. «No soc ni un gravador ni un pintor», digué una vegada, «sinó algú que procura expressar-se amb tots els mitjans».

La seva actitud receptiva el fa sintonitzar, en la seva maduresa, amb l’obra d’artistes més joves, vinculats a l’expressionisme abstracte nord-americà i a l’informalisme europeu. Comença a pintar teles de gran format i, a mesura que el seu llenguatge de símbols i signes es va sintetitzant, la matèria, el gest i l’imprevist prenen rellevància.

Aquesta evolució es produeix també en l’obra gràfica. Miró és en aquests moments un gran coneixedor de les tècniques del gravat. Utilitza amb destresa les tècniques que ja coneixia, com l’aiguafort, l’aiguatinta o la punta seca, i n’incorpora de noves, com la del carborúndum. El fet de no estar restringit per les dificultats pròpies de la tècnica dona riquesa i llibertat expressiva a la seva obra. Augmenta la grandària dels seus gravats, incorpora procediments propis de la pintura, com el dripping i el grattage, i fa servir eines poc ortodoxes i improvisades, sempre sota els suggeriments dels mestres gravadors.

Joan Miró. Galeria d’antiretrats és una exposició de vint-i-sis gravats de gran format corresponents al darrer període de l’artista. El color negre domina les composicions i configura una sèrie de personatges antropomorfs, primitius i plens d’humor. Aquests personatges apareixen al centre de la composició envoltats de signes astrals i amb uns ulls frontals que no deixen de mirar l’espectador. Són éssers fabulosos o mitològics, copsats en l’essència d’una expressió i contraposats a tota forma de representació o d’imitació.

Alguns aspectes d’aquests gravats, com les empremtes de mans, els grafismes negres, els fons irregulars, la multiplicitat d’ulls o la frontalitat de les figures, ens mostren Joan Miró com a creador de nous llenguatges i experimentador de noves tècniques, però també com a artista interessat en les fonts del passat, en l’art rupestre i en la pintura romànica.