Habitar una obra. Cos, percepció i sensibilitat expandida
Habitar és precisament exposar-nos: estar obertes a allò que ve, sense prefigurar-ho. Les formes de Miró, signes, taques, figures esquemàtiques, traços, constel·lacions, no constitueixen un llenguatge simbòlic tancat. Són formes en estat de formació, en el sentit fort, no són allò que ja és, sinó allò que s'està fent. L'objecte artístic és així un cos rítmic, travessat per tensions entre ple i buit, aparició i retirada, estabilitat i desequilibri.
Habitar és una experiència estètica originària, sensible i afectiva. És el mode originari de l'existència corporal. Els cossos, humans i artístics, no preexisteixen a l'espai, sinó que es constitueixen en habitar-lo. Així, l'experiència estètica és inseparable d'una ètica implícita: saber obrir espai a l'altre, acceptar allò que no podem controlar i mantenir-nos oberts a l'experiència sense voler fixar-la definitivament.
Quan deixem de ser espectadores i ens convertim en habitants d'una exposició o d'un objecte artístic? Habitar una obra o deixar que ella ens habiti, és acceptar aquesta condició: existir com a cos en ritme, com a presència sempre en procés, sempre en relació.
Exposicions relacionades:
Seguiu aquesta activitat a les xarxes
Durada
1 hora
Lloc
Sales de la Col·lecció Joan Miró
Dates
21 de juny de 2026, a les 17h
Preu
5€ / 3€ amb carnet de biblioteques o Amics de la Fundació Joan Miró
Reserves
Reserves en línia (properament)
