La Fundació Joan Miró i el Museu Picasso de Barcelona, coincidint amb la celebració del 50è aniversari de la mort de Pablo Picasso i el 40è de la de Joan Miró, presenten l'exposició Miró-Picasso

El fil conductor de l'exposició parteix de dos conceptes essencials: d'una banda, l'amistat que van mantenir al llarg de la seva vida Joan Miró i Pablo Picasso, que es pot apreciar en obres i documents que recullen les seves trobades, coincidències i divergències en el terreny artístic, i de l'altra, el seu reconeixement a Barcelona, que es va materialitzar en el llegat que tots dos van deixar a la ciutat en forma de museus monogràfics que porten el seu nom.

Per poder mostrar aquestes idees clau, l'exposició posa el focus en aquells moments en què Miró i Picasso van mantenir una relació personal o professional, començant per l'any 1917, en què Picasso torna a Barcelona per representar el ballet Parade al Gran Teatre del Liceu. Altres moments determinants en aquest camí d'encontres van ser la seva trobada a París el 1920, les exposicions en què tots dos van participar al llarg de les dècades de 1920 i 1930, i la seva col·laboració al Pavelló de la República Espanyola a l'Exposició Internacional de París l'any 1937. Finalment, l'exposició posa de relleu com aquesta amistat es consolida els anys de la Guerra Civil espanyola i s'intensifica al final de les seves vides, malgrat que les seves trajectòries evolucionin en molts aspectes de manera diferent, especialment després de la Segona Guerra Mundial.