La doma del foc marca l'inici de la humanitat. Al voltant de la foguera, s'escalfen els cossos, es foragiten les feres, i, en comunitat, aboquem llum a les nostres regions més obscures.

«M'encanta treballar amb foc. El foc té reaccions imprevisibles. No només destrueix, sinó que també transforma, actuant sobre el que consumeix amb una força creativa que posseeix una màgia intrínseca. He desitjat pintar amb foc i per al foc», deixa per escrit Miró als seus vuitanta anys, durant la creació de la sèrie «Teles cremades». Esbossa també unes instruccions: «I: abocar colors; II: ganivetades; III: estripar el que penja; IV: taques negres, amb ràbia, improvisar, amb ràbia». Buscava transcendir els límits de la pintura i va trobar el foc com a còmplice. Trobem l'origen d'aquesta relació en les coccions de l'estudi del ceramista Josep Llorens i Artigas, però sobretot en l'enorme pes del foc en les tradicions populars catalanes: els correfocs, la revetlla de Sant Joan o la baixada de les falles enceses al Pirineu. S'apropa de nou un solstici d'estiu, i a Lluerna proposem reunir-nos i calar foc nou. Obrim convocatòria.

Lluerna és una comunitat i un espai de creació i de pensament, així com el canal d'expressió i d'intercanvi d'aquesta comunitat. Cada edició té una periodicitat trimestral, que es reflecteix en un canvi de temàtica suggerit per una obra de Joan Miró. Lluerna ocupa un espai digital i es materialitza en un esdeveniment presencial a l'auditori de la Fundació Joan Miró. En acabat, s'obre un espai de debat en un context més distès.

Presenta el teu projecte