- Dates
- —
Chillida: escultures
Segona nota de premsa
Exposició a partir del dia 16 de gener
Chillida (1951-1985)
A la Fundació Joan Miró, el proper dia 16 de gener s’inaugurarà l’exposició de l’escultor basc Eduardo Chillida. Un total de quaranta-sis obres fetes amb diferents materials –ferro, formigó, alabastre i terracota– integraran la mostra d’aquest gran artista amb un merescut reconeixement internacional.
La selecció que es presenta a la nostra ciutat inclou des de la seva primera escultura de ferro, Ilarik, de l’any 1951, fins a les que ha fet darrerament, el 1985. La major part d’aquest conjunt va ser present a la mostra Europalia’85, al Palais des Beaux-Arts de Brussel·les.
L’extens nombre d’obres d’aquesta exposició i la seva particularitat constitueixen un conjunt plenament significatiu de la recerca constant i la creativitat d’Eduardo Chillida al llarg d’aquests darrers trenta-cinc anys, un artista la personalitat i la significació del qual el situen en un lloc eminent dins l’art contemporani. Amb raó ha estat un dels escultors contemporanis més guardonats a escala internacional: ha rebut des del Premi d’Honor de la Triennal de Milà (1954) o els premis de la Biennal de Venècia (1958) i Rembrandt (1975), entre molts altres, fins al recent Premi de la Fundació Wolf de Tel-Aviv, Israel (1985), atorgat per primera vegada a l’obra d’un escultor.
En aquesta exposició, que podem considerar una de les més completes, hi són presents, a més d’Ilarik (1951), Enclusa de somnis IX (1959) –de ferro i fusta–, Modulació de l’espai I (1963), Elogi de l’arquitectura II (1972), Gudari (1974-1975), El profund és l’aire (homenatge a Jorge Guillén, 1983) –aquestes darreres d’acer– Mendi huts (Muntanya buida, 1984) –d’alabastre– o Lurra (Terra, 1985) –de terracota–, per citar-ne algunes. Es tracta de peces de diversos formats, grosses i petites, moltes constituïdes per una gran massa sòlida que oscil·la entre dues i tres tones i que en algun cas espectacular arriba als 7.000 quilos.
Un dels aspectes més captivadors que percep el visitant quan es troba davant les obres de Chillida és la qualitat de la seva força atractiva i el suggeriment i l’estímul de les noves preguntes que la visió de l’obra obliga a formular. Chillida és un artista d’una abundància creativa inesgotable, capaç de conduir la seva obra per un camí de descobertes permanents, ple de sensacions i d’idees materialitzades amb una exactitud artesanal. En les seves obres, el nucli essencial és l’espai: punt de partença i origen, al mateix temps que límit. «El límit és el veritable protagonista de l’espai, igual que el present, un altre límit, és el veritable protagonista del temps», segons les seves paraules.
Les escultures de Chillida són manifestacions d’una realitat originada per aquest element, l’espai, que en la seva obra adquireix un doble vessant: d’una banda, l’espai definit enfora de la massa escultòrica –l’espai exterior–; de l’altra, el que ell anomena «espai interior», d’una força tan o més intensa, delimitat per la mateixa matèria de què ha estat feta l’obra. «Espai interior, conseqüència i origen, tot alhora, dels volums positius exteriors», explica. L’espai interior és energia presonera en cada forma. En aquest tractament que fa de l’espai, hi trobem alguns dels conceptes més fonamentals de l’existència humana, material, en les seves nocions plàstiques i filosòfiques: massa / espai buit, a dalt / a baix, endins/enfora, etc. Chillida es caracteritza per la seva forta i intensa meditació racional davant els fenòmens de l’existència, expressats, amb una gran lucidesa, a través de la seva materialització en obres escultòriques. Estableix un diàleg o, més ben dit, un llenguatge de les formes. Amb tot això, no hem de deixar de banda la seva actitud davant els materials: l’ús del ferro, la fusta, el marbre, l’alabastre o la terracota i l’extrema professionalitat d’artesà amb què treballa a l’hora de fondre i martellejar el ferro, colzar i tòrcer l’acer massís o tallar, barrinar i polir la fusta.
Chillida ha trobat una tercera via en l’escultura, entre el classicisme de l’escultura en massa sota forma humana i la construcció de volum no figuratiu que es pot basar en la matemàtica. El seu és un llenguatge racional amb la matèria, carregat de força i energia, i amb continguts tan espirituals com l’espai, la llum, l’aire, el vent, la música o l’existència.
L’exposició s’inaugurarà el proper dia 16 de gener a les 19.30 hores i estarà oberta fins al dia 2 de març a la Fundació Joan Miró. Com a activitat complementària, amb motiu de l’exposició es projectarà el film Chillida at home: a portrait, de Laurence Boulting (en la versió anglesa), per a les persones i els grups interessats (cal concertar cita prèviament per telèfon).
Barcelona, 9 de gener de 1986
