| Nota de premsa
Espai 13
Idroj Sanicne: Miopies
Cicle Comunicacions. El vigor de l’efímer
Des del 12 de març fins al 26 d’abril, Idroj Sanicne (Llofriu, 1966) presenta a l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró l’exposició Miopies, dins el cicle Comunicacions. El vigor de l’efímer.
Idroj Sanicne continua treballant amb els seus objectes fets de pell sintètica, metall i materials diversos, amb clars referents a l’escultura, però també amb una important vinculació perceptiva i conceptual.
Idroj Sanicne els anomena sobjectes, un híbrid entre objecte i subjecte, entre objectiu fotogràfic i subjecte perceptiu; són elements que es miren a si mateixos i que amb aquesta introspecció denoten una certa voluntat d’aïllament, de protecció. Objectes subjectius en què l’únic indici de comunicació ens ve donat per una progressiva obertura que han anat patint al llarg dels últims anys amb la incorporació d’uns forats —ulls— que ampliaven el camp de visió i que ara es corrobora amb el treball Miopies que es presenta a l’Espai 13.
I és que, més que fer referència a la dificultat de veure-hi correctament, Miopies ens vol transmetre que hi ha diverses maneres de veure-hi, diverses maneres per arribar a veure-hi bé, i que aquesta pluralitat enriqueix la comunicació i afavoreix, per tant, l’autoconeixement.
Per materialitzar aquest discurs, Idroj Sanicne situa l’espectador de l’Espai 13 entre dos espais: un mur ple de sobjectes encarats a —o en diàleg amb— un altre gran mur monocrom, indefinit i compacte. Per primera vegada els sobjectes surten de la «ceguera» i es troben en un terreny fronterer, als límits d’una nova visió, al límit de la «miopia».
I el procés no s’atura aquí ni és tan senzill. Jordi Encinas (Idroj Sanicne) va començar aquest camí cap a l’autoconeixement (o hem de dir cap a la plena visió?) canviant el seu nom real pel reflex invertit de les lletres que el formen. Idroj Sanicne és, en aquest sentit, com un dels sobjectes que fa l’artista, un ull que mira cap endins. |
