| Anne-Marie Schneider
Neix a Chauny, França, el 1964.
Viu i treballa a París.
Benjamí Álvarez Llano
Neix a A Fonsagrada el 1957.
Llicenciat en Belles Arts.
David Renaud
Neix a Grenoble, França, el 25 de febrer del 1965.
Viu i treballa a París.
És molt cosmopolita, tot això!
Qui us diu que l’art ha perdut la seva ànima d’antany? Mireu, doncs, aquesta veritable colla de perdularis i d’esguerrats, o, més aviat, aquesta torre de Babel a l’inrevés, si considerem el caràcter subterrani i un punt pandemoníac del lloc, que des d’ara ronda l’Espai 13…
Això de les persones com cal, ja ho sabeu, no us ho heu de creure. La seva identitat canvia d’un país a l’altre: els catalans distingits, tan tocats i posats aquí, es lliuren a l’amor en les llangoroses nits orientals; els bells anglesos sucumbeixen a italians equívocs; els castellans només són ben vistos a la seva terra…, i els gallecs com Déu mana no sabràs mai, quan te’ls trobes al replà de l’escala, si pugen o baixen! Quant als russos…
No hi ha cap dubte que som davant de gent molt correcta, i Déu sap si tenen res més a fer que ocupar-se del proïsme: aprendre a volar amb una sola ala, desfer-se el nus de la trompa, calçar-se l’ànima del dret, alliberar-se d’una post de planxar, explicar al burxeta de Bosch (que no està mai al dia) la darrera novetat en videojocs o anar amb el veí del dibuix del davant a cal fotògraf per al cartell de la pròxima pel·lícula.
En la seva enciclopèdia dels éssers vivents, el naturalista Buffon els hauria inscrit a la part de baix de la pàgina, a la dreta, al costat d’animals inqualificables, com ara les balenes o els ornitorrincs. Com aquests darrers, cada habitant de l’Espai 13 té un biosistema i un ecosistema que li permeten de viure d’acord amb unes lleis que només ell domina. Tanmateix, cap no rebutja confluències amb altres universos, perquè sap que ell mateix ha sorgit d’un imaginari heterogeni en què somni i realitat i passat i present continuen essent elements intercanviables. No es tracta pas de sortir en defensa seva, que no els cal, sinó de prendre’n exemple per contrarestar aquesta necessitat d’esclarir-ho tot, cosa que ha esdevingut una de les febleses de la nostra època. Prou! Deixem, si us plau, de voler-ho desar tot dins de calaixos, acceptem d’una vegada per sempre el que no entenem! Meravellem-nos de la infinita diversitat del gènere humà! Fem cas a Proust: «Val més somiar la pròpia vida que viure-la, però viure-la no és ja somiar-la?».
Mónica Regàs
1 «…A veces más diablos sois unos para otros que nosotros mismos…»
Francisco de Quevedo, Sueño del juicio final.
2 «Pero lo que más me espantó fue ver los cuerpos de dos o tres mercaderes, que se habían calzado las almas al revés y tenían todos los cinco sentidos en las uñas de la mano derecha.»
Ibídem.
3 «…a cual (alma) faltaba un brazo, a cual un ojo, y dióme risa ver la diversidad de figuras, y admiróme la providencia de Dios en que, estando barajados unos con otros, nadie por yerro se ponía las piernas ni los miembros de los vecinos.»
Ibídem. |
