1946-1947 Barcelona – Mont-roig – Karachi
Aquest recull de fotografies capta un moment històric i humà de temps parat, de buidor, de xoc post-traumàtic col·lectiu, de fantasmagories i absències, de tristesa i de lentíssima reconstrucció. Mentrestant, en altres bandes del món començaven nous enfrontaments entre segments de poblacions, sovint fruit del desmantellament dels «imperis» europeus i de l’inici de la Guerra Freda. Coincidint amb l’exposició de l’artista índia Nalini Malani, nascuda a Karachi (actual Pakistan) el 1946, hem volgut indagar en l’esperit que prevalia a Catalunya en el precís moment en què l’antiga Índia britànica declarava la seva independència al temps que es dividia i es dessagnava en una espiral de violència sectària que, igual que a Espanya, va deixar un llegat encara pendent de conciliar.
sobre "1946-1947 Barcelona – Mont-roig – Karachi"
Nalini Malani. No em sents
L’artista índia Nalini Malani, guardonada amb el Premi Joan Miró 2019, presenta una selecció d’obres de tota la seva trajectòria artística, marcada pel pensament feminista i la denúncia i condemna de la violència.
sobre "Nalini Malani. No em sents"
Ombres mironianes amb llum pròpia
A finals dels anys setanta, després de la mort de Franco, el fotògraf barceloní Antoni Bernad va retratar les personalitats culturals catalanes més destacades de la generació de Joan Miró.
sobre "Ombres mironianes amb llum pròpia"
Becoming Alluvium
L’artista vietnamita Thao Nguyen Phan, guanyadora de la primera edició del Premi Han Nefkens - LOOP Barcelona, presenta una producció filmada en les zones rurals del delta del riu Mekong.
sobre "Becoming Alluvium"
Art sonor?
L’exposició Art sonor? planteja una interrogació crítica sobre aquesta categoria artística i presenta una panoràmica de la sonorització de l’objecte artístic des de finals del segle xix fins als nostres dies.
sobre "Art sonor?"
Gira tot gira
Gira tot gira és un cicle de quatre exposicions i un projecte educatiu que posa el focus en un seguit de processos i protocols que ens permeten entendre, relacionar-nos i experimentar amb el nostre entorn immediat. El programa juga amb els llenguatges i els significats i vol estimular una mirada crítica que ens faci dubtar dels codis que condicionen la nostra percepció.
sobre "Gira tot gira"
Cunningham, Cage & Tudor (Sitges, 1966)
Gràcies a la generositat de Joan Miró, el barceloní Club 49 va convidar la Merce Cunningham Dance Company a actuar a Sitges l’any 1966. Joaquim Gomis, membre de l’associació, va poder fotografiar la companyia nord-americana, que incloïa John Cage i David Tudor, en un moment de descans a la Ricarda i també durant un assaig previ a l’actuació.
sobre "Cunningham, Cage & Tudor (Sitges, 1966)"
Different Trains
El nord-americà Steve Reich, un dels pioners del minimalisme, va compondre el 1988 una peça sobre l’Holocaust jueu. Gairebé trenta anys més tard, aquesta obra videogràfica de Beatriz Caravaggio confereix vida visual a la partitura, interpretada pel Kronos Quartet.
sobre "Different Trains"
Miró-Gaudí-Gomis
Miró sempre va manifestar una gran admiració per l’obra de Gaudí, de qui valorava l’esperit de risc i d’improvisació. Tots dos autors entenen la natura com l’origen de les seves creacions.
Aquesta exposició presenta el conjunt de gravats Sèrie Gaudí, amb la qual l’any 1979 Miró ret homenatge a l’arquitecte i una selecció d’escultures de Miró que dialoguen amb les fotografies que Joaquim Gomis va fer de l’arquitectura de Gaudí.
sobre "Miró-Gaudí-Gomis"
Invisible visible (la llum animal)
Sense cap tipus de manipulació, només amb aigua, llum i una càmera, Bufill capta imatges reals en una fracció de segon que es transformen en aparicions hipnòtiques.
sobre "Invisible visible (la llum animal)"
Lina Bo Bardi dibuixa
Aquesta exposició versa sobre el profund sentiment de connexió que l’arquitecta Lina Bo Bardi (1914-1992) va tenir amb el dibuix. Més que una eina de disseny, per ella el dibuix era un mitjà expressiu primordial alimentat per un fort sentit de la curiositat i el dubte. Malgrat que no va defensar mai que fos un llenguatge artístic independent, s’hi va abocar amb intencionalitat artística. Per ella el dibuix era alhora nom i verb, resultat i procés, objecte i relació.
sobre "Lina Bo Bardi dibuixa"
Bo Bardi apareix en Gaudí vist per Gomis
Aquesta selecció de fotos de Joaquim Gomis d’alguns dels edificis més emblemàtics d’Antoni Gaudí està feta pensant en el que Lina Bo Bardi podria haver descobert en les obres de l’arquitecte català durant la seva visita a Barcelona el 1956.
sobre "Bo Bardi apareix en Gaudí vist per Gomis"
