L’exposició Sumer i el paradigma modern posa en conversa la creació mesopotàmica i l’obra d’artistes moderns, sobretot durant el període d’entreguerres (1920-1945). Al mateix temps, vol trobar una resposta a la fascinació moderna per les troballes del Pròxim Orient antic.
Una illa és símbol d’autonomia i autosuficiència, però també pot ser un espai de segregació i confinament; pot ser una evocació paradisíaca, però també un enclavament d’explotació turística; l’illa ha estat històricament objecte de domini colonial, però també un lloc per a la utopia social i política.
L’exposició és un homenatge a The Way Things Go, el film llegendari de Peter Fischli i David Weiss, en el marc del 30è aniversari de la seva creació. La mostra inclou tres instal·lacions d’artistes emergents i la projecció de la pel·lícula del duo suís.
Joan Brossa apel·lava sempre al principi del seu admirat Fregoli: «l’art és la vida i la vida és transformació». Cloe Masotta surt al carrer amb aquesta premissa perquè en qualsevol moment pot aparèixer un objecte, un text, una ombra o un color que l’atreguin i que pugui capturar amb el seu telèfon mòbil. La realitat enquadrada es transforma i ofereix un joc poètic. Res és el que sembla.
Exposició en el marc de l’Epicentre Brossa
Éluard, Cramer, Miró - «À toute épreuve», més que un llibre reconstrueix la història de la creació del llibre de Miró fet a partir d’un recull de poemes de Paul Éluard amb el mateix títol. La mostra s’inclou dins la sèrie Miró Documents, que té per objectiu aprofundir en alguns aspectes de l’obra de Miró a partir del fons de l’Arxiu de la Fundació.
sobre "Éluard, Cramer, Miró — «À toute épreuve», més que un llibre"
![<h1>Michelangelo Pistoletto<br />
<em>The Minus Objects. Struttura per parlare in piedi</em> [The Minus Objects. Estructura per parlar dret], 1965-1966</h1>](/media/upload/cache/22_1487240720_255.jpg)
L’exposició Autogestió presenta una genealogia d’artistes que des dels anys seixanta fins a l’actualitat han desenvolupat estratègies per recuperar l’autoritat sobre el seu propi relat. Aquesta mostra també és un intent per comprendre l’art recent i constatar la vigència d’aquestes dinàmiques.
Una selecció d’imatges recupera el reportatge fotogràfic que Joaquim Gomis va realitzar de dues representacions que es van fer a la Ricarda als anys seixanta, concebudes conjuntament per Joan Brossa i Josep Maria Mestres Quadreny: Suite bufa i Concert per a representar.
La Fundació Joan Miró convida cada any un artista a realitzar una instal·lació perquè hi faci la seva interpretació d’algun dels temes propis de les festes de Nadal.
Fi de partida: Duchamp, els escacs i les avantguardes presenta una anàlisi de les avantguardes del segle xx fins l’eclosió de l’art conceptual des de la perspectiva del que sembla una anècdota sense importància: el joc dels escacs.
sobre "Fi de partida: Duchamp, els escacs i les avantguardes"
El cicle d’exposicions de la temporada 2016-2017 a l’Espai 13 mostra sis projectes d’artistes que treballen des de la perifèria dels circuits habituals de l’art contemporani a Barcelona.
Lluís Maria Riera, fotògraf amateur estretament vinculat a la Fundació Joan Miró i a la Galeria Joan Prats, va ser amic de Miró, Tàpies i Brossa, entre d’altres artistes.
Seqüència infinita és una exposició dedicada al treball d’Ignasi Aballí, guanyador del Premi Joan Miró en la seva cinquena edició. La mostra proposa un recorregut al llarg d’una selecció d’obres de l’artista conceptual català que permet al públic el descobriment gradual d’alguns dels aspectes clau de la seva producció.
