Amb Beehave, la Fundació Joan Miró convida els seus visitants a descobrir el potencial de l’apicultura urbana i aprofundir en l’actual debat sobre la importància dels insectes pol·linitzadors.
Josep Mañà proposa el muntatge d’un pessebre casolà realitzat amb figuretes catalanes i mallorquines tradicionals. Aquesta escenificació vol fer palesa l’admiració que Joan Miró sentia per aquesta iconografia d’art popular, que col·leccionava i que va recrear en diverses de les seves pintures i escultures.
Joaquim Gomis i Serdañons (Barcelona, 1902-1991) va ser empresari, fotògraf, promotor artístic i el primer president de la Fundació Joan Miró. Durant més de cinc dècades, va desenvolupar una àmplia producció fotogràfica, que va estar vinculada amb els posicionaments artístics més avançats de la seva època.
L’exposició Sumer i el paradigma modern posa en conversa la creació mesopotàmica i l’obra d’artistes moderns, sobretot durant el període d’entreguerres (1918-1939). Al mateix temps, vol trobar una resposta a la fascinació moderna per les troballes del Pròxim Orient antic.
El cicle d’exposicions La possibilitat d’una illa explora alguns dels significats simbòlics i socioculturals que les illes, espais paradigmàtics del nostre imaginari col·lectiu, han tingut al llarg dels temps, amb la voluntat d’activar interrogacions i reflexions respecte a aquests significats que siguin pertinents per a la nostra contemporaneïtat.
Joan Miró. Galeria d’antiretrats vol posar en relleu la destresa i la llibertat expressives de l’artista com a gravador, capaç d’aconseguir, per mitjà de l’aiguafort, l’aiguatinta o el carborúndum, efectes matèrics i gestuals pròxims als de la pintura.
L’exposició és un homenatge a The Way Things Go, el film llegendari de Peter Fischli i David Weiss, en el marc del 30è aniversari de la seva creació. La mostra inclou tres instal·lacions d’artistes emergents i la projecció de la pel·lícula del duo suís.
Joan Brossa apel·lava sempre al principi del seu admirat Fregoli: «l’art és la vida i la vida és transformació». Cloe Masotta surt al carrer amb aquesta premissa perquè en qualsevol moment pot aparèixer un objecte, un text, una ombra o un color que l’atreguin i que pugui capturar amb el seu telèfon mòbil. La realitat enquadrada es transforma i ofereix un joc poètic. Res és el que sembla.
Exposició en el marc de l’Epicentre Brossa
Éluard, Cramer, Miró - «À toute épreuve», més que un llibre reconstrueix la història de la creació del llibre de Miró fet a partir d’un recull de poemes de Paul Éluard amb el mateix títol. La mostra s’inclou dins la sèrie Miró Documents, que té per objectiu aprofundir en alguns aspectes de l’obra de Miró a partir del fons de l’Arxiu de la Fundació.
sobre "Éluard, Cramer, Miró — «À toute épreuve», més que un llibre"
![<h1>Michelangelo Pistoletto<br />
<em>The Minus Objects. Struttura per parlare in piedi</em> [The Minus Objects. Estructura per parlar dret], 1965-1966</h1>](/media/upload/cache/22_1487240720_255.jpg)
L’exposició Autogestió presenta una genealogia d’artistes que des dels anys seixanta fins a l’actualitat han desenvolupat estratègies per recuperar l’autoritat sobre el seu propi relat. Aquesta mostra també és un intent per comprendre l’art recent i constatar la vigència d’aquestes dinàmiques.
Una selecció d’imatges recupera el reportatge fotogràfic que Joaquim Gomis va realitzar de dues representacions que es van fer a la Ricarda als anys seixanta, concebudes conjuntament per Joan Brossa i Josep Maria Mestres Quadreny: Suite bufa i Concert per a representar.
La Fundació Joan Miró convida cada any un artista a realitzar una instal·lació perquè hi faci la seva interpretació d’algun dels temes propis de les festes de Nadal.
