El nord-americà Steve Reich, un dels pioners del minimalisme, va compondre el 1988 una peça sobre l’Holocaust jueu. Gairebé trenta anys més tard, aquesta obra videogràfica de Beatriz Caravaggio confereix vida visual a la partitura, interpretada pel Kronos Quartet.
L’exposició Miró-Gaudí-Gomis mostra la influència de l’arquitecte modernista en l’obra de Miró a través del conjunt de gravats Sèrie Gaudí, 21 peces de diverses mides protagonitzades per personatges fantàstics amb les quals Miró li va retre homenatge a mitjans dels anys setanta. Miró s’interessa pel ritme i l’estructura de l’arquitectura gaudiniana, i comparteix amb l’arquitecte el qüestionament dels procediments i els materials d’expressió i un vincle profund amb la natura, generadora de les seves creacions. El tractament del color i l’ús de línies corbes en els gravats recorden la tècnica del trencadís, feta amb bocins de ceràmica reutilitzats, característica de l’obra de Gaudí.
Aquesta exposició versa sobre el profund sentiment de connexió que l’arquitecta Lina Bo Bardi (1914-1992) va tenir amb el dibuix. Més que una eina de disseny, per ella el dibuix era un mitjà expressiu primordial alimentat per un fort sentit de la curiositat i el dubte. Malgrat que no va defensar mai que fos un llenguatge artístic independent, s’hi va abocar amb intencionalitat artística. Per ella el dibuix era alhora nom i verb, resultat i procés, objecte i relació.
Aquesta selecció de fotos de Joaquim Gomis d’alguns dels edificis més emblemàtics d’Antoni Gaudí està feta pensant en el que Lina Bo Bardi podria haver descobert en les obres de l’arquitecte català durant la seva visita a Barcelona el 1956.
Un any més, a la Fundació Joan Miró marquem les festes de final d’any amb una proposta artística feta expressament per a l’ocasió. Enguany presentem una peça de Patricia Dauder que sorgeix de la seva investigació sobre fenòmens astronòmics i, en aquest cas concret, sobre l’estel de Nadal.
L’exposició Lee Miller i el surrealisme a la Gran Bretanya ens aproxima a un dels pols més importants de la complexa xarxa internacional del moviment surrealista. La fotògrafa nord-americana Lee Miller i el seu company, l’artista anglès Roland Penrose, van exercir d’ambaixadors de la causa surrealista a territori britànic i també van mantenir una estreta relació amb Joan Miró, qui va tenir un contacte permanent amb l’escena britànica que va culminar, l’any 1964, amb una exposició monogràfica a la Tate Gallery.
Esperanza Urdeix és mestra de tècnica Alexander i l’aplica a la seva pràctica fotogràfica. Segons aquesta tècnica ens hauríem de donar el temps per prendre decisions. Per Urdeix l’observació del que l’envolta en la seva vida quotidiana li permet fer aquestes pauses per prendre consciència de com es troba ella mateixa durant un procés de convalescència.
Els artistes d’aquest cicle qüestionen i forcen els límits entre les disciplines per reflexionar sobre les dinàmiques de poder que afecten el coneixement. Així, l’art es presenta com un monstre poderós capaç d’assenyalar la flaquesa d’aquests límits; un monstre que diu la veritat o que, si més no, apunta amb el dit a qui la diu.
L’exposició de l’artista francoalgerià Kader Attia, guanyador de la darrera edició del Premi Joan Miró, és un recorregut per algunes de les seves obres més destacades dels últims anys, en diàleg amb nous treballs creats per a l’exposició. Seleccionades especialment pel mateix artista, aquestes obres giren entorn de la noció de reparació, una de les principals línies d’investigació d’Attia.
sobre "Kader Attia. Les cicatrius ens recorden que el nostre passat és real"
Fotografies de Joaquim Gomis i Magels Landet. Joaquim Gomis va fotografiar la Ricarda mentre la construïen. Dècades després, l’escultora Magels Landet va copsar detalls de la casa, ja deshabitada però esdevinguda una llegenda de la modernitat arquitectònica i cultural de la Barcelona dels anys seixanta.
La Fundació Joan Miró acull l’obra d’un dels grans mestres del shin hanga, Itō Shinsui (1898-1972), l’actitud artística i estètica del qual ens ajuda a fer evidents les relacions subtils i profundes entre l’obra de Joan Miró i el pensament i l’art japonesos.
Beehave és un projecte expositiu que es fa ressò de l’interès que ha despertat entre els artistes contemporanis l’actual crisi de supervivència de les abelles de la mel i de molts altres insectes pol·linitzadors.
