Arxiu d’exposicions

Cercador d’exposicions
Mostrant de 1 a 12 de 92 resultats disponibles

Different Trains

El nord-americà Steve Reich, un dels pioners del minimalisme, va compondre el 1988 una peça sobre l’Holocaust jueu. Gairebé trenta anys més tard, aquesta obra videogràfica de Beatriz Caravaggio confereix vida visual a la partitura, interpretada pel Kronos Quartet.

Més informació sobre "Different Trains"

<p>Joan Miró. Gaudí XX, 1979 . Fundació Joan Miró</p>

Miró-Gaudí-Gomis

L’exposició Miró-Gaudí-Gomis mostra la influència de l’arquitecte modernista en l’obra de Miró a través del conjunt de gravats Sèrie Gaudí, 21 peces de diverses mides protagonitzades per personatges fantàstics amb les quals Miró li va retre homenatge a mitjans dels anys setanta. Miró s’interessa pel ritme i l’estructura de l’arquitectura gaudiniana, i comparteix amb l’arquitecte el qüestionament dels procediments i els materials d’expressió i un vincle profund amb la natura, generadora de les seves creacions. El tractament del color i l’ús de línies corbes en els gravats recorden la tècnica del trencadís, feta amb bocins de ceràmica reutilitzats, característica de l’obra de Gaudí.

Més informació sobre "Miró-Gaudí-Gomis"

Lina Bo Bardi dibuixa

Aquesta exposició versa sobre el profund sentiment de connexió que l’arquitecta Lina Bo Bardi (1914-1992) va tenir amb el dibuix. Més que una eina de disseny, per ella el dibuix era un mitjà expressiu primordial alimentat per un fort sentit de la curiositat i el dubte. Malgrat que no va defensar mai que fos un llenguatge artístic independent, s’hi va abocar amb intencionalitat artística. Per ella el dibuix era alhora nom i verb, resultat i procés, objecte i relació.

Més informació sobre "Lina Bo Bardi dibuixa"

<p>Lee Miller i el surrealisme a la Gran Bretanya</p>

Lee Miller i el surrealisme a la Gran Bretanya

L’exposició Lee Miller i el surrealisme a la Gran Bretanya ens aproxima a un dels pols més importants de la complexa xarxa internacional del moviment surrealista. La fotògrafa nord-americana Lee Miller i el seu company, l’artista anglès Roland Penrose, van exercir d’ambaixadors de la causa surrealista a territori britànic i també van mantenir una estreta relació amb Joan Miró, qui va tenir un contacte permanent amb l’escena britànica que va culminar, l’any 1964, amb una exposició monogràfica a la Tate Gallery.

Més informació sobre "Lee Miller i el surrealisme a la Gran Bretanya"

Kader Attia. Les cicatrius ens recorden que el nostre passat és real

L’exposició de l’artista francoalgerià Kader Attia, guanyador de la darrera edició del Premi Joan Miró, és un recorregut per algunes de les seves obres més destacades dels últims anys, en diàleg amb nous treballs creats per a l’exposició. Seleccionades especialment pel mateix artista, aquestes obres giren entorn de la noció de reparació, una de les principals línies d’investigació d’Attia.

Més informació sobre "Kader Attia. Les cicatrius ens recorden que el nostre passat és real"

<p>Jerónimo Hagerman. <em>Relacions mutualistes</em>. Foto: Jerónimo Hagerman</p>

Beehave

Beehave és un projecte expositiu que es fa ressò de l’interès que ha despertat entre els artistes contemporanis l’actual crisi de supervivència de les abelles de la mel i de molts altres insectes pol·linitzadors.

Més informació sobre "Beehave"

<p>fotograma de The Way Things Go</p>

The Way Things Do

L’exposició és un homenatge a The Way Things Go, el film llegendari de Peter Fischli i David Weiss, en el marc del 30è aniversari de la seva creació. La mostra inclou tres instal·lacions d’artistes emergents i la projecció de la pel·lícula del duo suís.

Més informació sobre "The Way Things Do"

Éluard, Cramer, Miró — «À toute épreuve», més que un llibre

Éluard, Cramer, Miró - «À toute épreuve», més que un llibre reconstrueix la història de la creació del llibre de Miró fet a partir d’un recull de poemes de Paul Éluard amb el mateix títol. La mostra s’inclou dins la sèrie Miró Documents, que té per objectiu aprofundir en alguns aspectes de l’obra de Miró a partir del fons de l’Arxiu de la Fundació.

Més informació sobre "Éluard, Cramer, Miró — «À toute épreuve», més que un llibre"

<h1>Michelangelo Pistoletto<br />
<em>The Minus Objects. Struttura per parlare in piedi</em> [The Minus Objects. Estructura per parlar dret], 1965-1966</h1>

Autogestió

L’exposició Autogestió presenta una genealogia d’artistes que des dels anys seixanta fins a l’actualitat han desenvolupat estratègies per recuperar l’autoritat sobre el seu propi relat. Aquesta mostra també és un intent per comprendre l’art recent i constatar la vigència d’aquestes dinàmiques.

Més informació sobre "Autogestió"