Arxiu d’exposicions

Cercador d’exposicions
Mostrant de 1 a 12 de 98 resultats disponibles

El sentit de l'escultura

El sentit de l’escultura ofereix un recorregut per la pràctica escultòrica moderna i contemporània des d’una perspectiva asincrònica i heterogènia que inclou també obres antigues i objectes sense autoria. La mostra parteix de l’ambició de l’escultura del segle xx d’anar més enllà de la representació i la generació d’imatges i també vol explicar la gran transformació d’aquesta disciplina al llarg del segle xxi, amb l’aplicació de noves tècniques i l’aparició de nous imaginaris i sensibilitats.

Més informació sobre "El sentit de l'escultura"

Miró-ADLAN. Un arxiu de la modernitat (1932-1936)

Miró-ADLAN. Un arxiu de la modernitat (1932-1936) reconstrueix el paper cabdal que va tenir el grup d’artistes i intel·lectuals ADLAN (Amics de l’Art Nou) en la introducció de la modernitat a la Barcelona republicana dels anys trenta. Mentre que a les grans ciutats d’Europa les avantguardes gaudien del suport de la crítica i dels col·leccionistes, aquí la modernitat va necessitar l’empenta d’un grup entusiasta que volia regenerar la cultura catalana i que va prendre Joan Miró com a estendard en la promoció de l’"art nou".

Més informació sobre "Miró-ADLAN. Un arxiu de la modernitat (1932-1936)"

Art sonor?

L’exposició Art sonor? planteja una interrogació crítica sobre aquesta categoria artística i presenta una panoràmica de la sonorització de l’objecte artístic des de finals del segle xix fins als nostres dies.

Més informació sobre "Art sonor?"

Different Trains

El nord-americà Steve Reich, un dels pioners del minimalisme, va compondre el 1988 una peça sobre l’Holocaust jueu. Gairebé trenta anys més tard, aquesta obra videogràfica de Beatriz Caravaggio confereix vida visual a la partitura, interpretada pel Kronos Quartet.

Més informació sobre "Different Trains"

<p>Joan Miró. Gaudí XX, 1979 . Fundació Joan Miró</p>

Miró-Gaudí-Gomis

Miró sempre va manifestar una gran admiració per l’obra de Gaudí, de qui valorava l’esperit de risc i d’improvisació. Tots dos autors entenen la natura com l’origen de les seves creacions.

Aquesta exposició presenta el conjunt de gravats Sèrie Gaudí, amb la qual l’any 1979 Miró ret homenatge a l’arquitecte i una selecció d’escultures de Miró que dialoguen amb les fotografies que Joaquim Gomis va fer de l’arquitectura de Gaudí.

Més informació sobre "Miró-Gaudí-Gomis"

Lina Bo Bardi dibuixa

Aquesta exposició versa sobre el profund sentiment de connexió que l’arquitecta Lina Bo Bardi (1914-1992) va tenir amb el dibuix. Més que una eina de disseny, per ella el dibuix era un mitjà expressiu primordial alimentat per un fort sentit de la curiositat i el dubte. Malgrat que no va defensar mai que fos un llenguatge artístic independent, s’hi va abocar amb intencionalitat artística. Per ella el dibuix era alhora nom i verb, resultat i procés, objecte i relació.

Més informació sobre "Lina Bo Bardi dibuixa"

<p>Lee Miller i el surrealisme a la Gran Bretanya</p>

Lee Miller i el surrealisme a la Gran Bretanya

L’exposició Lee Miller i el surrealisme a la Gran Bretanya ens aproxima a un dels pols més importants de la complexa xarxa internacional del moviment surrealista. La fotògrafa nord-americana Lee Miller i el seu company, l’artista anglès Roland Penrose, van exercir d’ambaixadors de la causa surrealista a territori britànic i també van mantenir una estreta relació amb Joan Miró, qui va tenir un contacte permanent amb l’escena britànica que va culminar, l’any 1964, amb una exposició monogràfica a la Tate Gallery.

Més informació sobre "Lee Miller i el surrealisme a la Gran Bretanya"

Kader Attia. Les cicatrius ens recorden que el nostre passat és real

L’exposició de l’artista francoalgerià Kader Attia, guanyador de la darrera edició del Premi Joan Miró, és un recorregut per algunes de les seves obres més destacades dels últims anys, en diàleg amb nous treballs creats per a l’exposició. Seleccionades especialment pel mateix artista, aquestes obres giren entorn de la noció de reparació, una de les principals línies d’investigació d’Attia.

Més informació sobre "Kader Attia. Les cicatrius ens recorden que el nostre passat és real"