Beehave és un projecte expositiu que es fa ressò de l’interès que ha despertat entre els artistes contemporanis l’actual crisi de supervivència de les abelles de la mel i de molts altres insectes pol·linitzadors.
L’exposició Sumer i el paradigma modern posa en conversa la creació mesopotàmica i l’obra d’artistes moderns, sobretot durant el període d’entreguerres (1918-1939). Al mateix temps, vol trobar una resposta a la fascinació moderna per les troballes del Pròxim Orient antic.
Joan Miró. Galeria d’antiretrats vol posar en relleu la destresa i la llibertat expressives de l’artista com a gravador, capaç d’aconseguir, per mitjà de l’aiguafort, l’aiguatinta o el carborúndum, efectes matèrics i gestuals pròxims als de la pintura.
L’exposició és un homenatge a The Way Things Go, el film llegendari de Peter Fischli i David Weiss, en el marc del 30è aniversari de la seva creació. La mostra inclou tres instal·lacions d’artistes emergents i la projecció de la pel·lícula del duo suís.
Éluard, Cramer, Miró - «À toute épreuve», més que un llibre reconstrueix la història de la creació del llibre de Miró fet a partir d’un recull de poemes de Paul Éluard amb el mateix títol. La mostra s’inclou dins la sèrie Miró Documents, que té per objectiu aprofundir en alguns aspectes de l’obra de Miró a partir del fons de l’Arxiu de la Fundació.
sobre "Éluard, Cramer, Miró — «À toute épreuve», més que un llibre"
![<h1>Michelangelo Pistoletto<br />
<em>The Minus Objects. Struttura per parlare in piedi</em> [The Minus Objects. Estructura per parlar dret], 1965-1966</h1>](/media/upload/cache/22_1487240720_255.jpg)
L’exposició Autogestió presenta una genealogia d’artistes que des dels anys seixanta fins a l’actualitat han desenvolupat estratègies per recuperar l’autoritat sobre el seu propi relat. Aquesta mostra també és un intent per comprendre l’art recent i constatar la vigència d’aquestes dinàmiques.
Fi de partida: Duchamp, els escacs i les avantguardes presenta una anàlisi de les avantguardes del segle xx fins l’eclosió de l’art conceptual des de la perspectiva del que sembla una anècdota sense importància: el joc dels escacs.
sobre "Fi de partida: Duchamp, els escacs i les avantguardes"
Seqüència infinita és una exposició dedicada al treball d’Ignasi Aballí, guanyador del Premi Joan Miró en la seva cinquena edició. La mostra proposa un recorregut al llarg d’una selecció d’obres de l’artista conceptual català que permet al públic el descobriment gradual d’alguns dels aspectes clau de la seva producció.
Les sales d’exposició temporal de la Fundació Joan Miró estan tancades al públic de gener a juny de 2016 perquè la Fundació està adequant els espais per a la nova presentació de la seva col·lecció d’obra de Miró.
Aquesta exposició monogràfica explora per primera vegada el paper de l’objecte en l’obra de Miró. Comissariada per William Jeffett, Miró i l’objecte investiga com l’artista, en una primera fase, evoluciona des de la representació pictòrica de l’objecte fins a la seva incorporació física a través del collage i l’assemblage per arribar finalment a l’escultura.
L’obra pictòrica d’Alfons Borrell (Barcelona, 1931) ha anat consolidant-se lentament com un cos expressiu d’una gran intensitat i solidesa.
Prophetia reuneix obres de vint-i-cinc artistes que han seguit i comentat el procés de formació de l’Europa comunitària. El punt de partida de l’exposició és un vídeo de l’albanès Anri Sala, de 2002, que retrata el moment en què el somni europeu encara estava intacte en alguns països que aspiraven a entrar a la Unió Europea.
