Cada vegada més els museus i centres d’art escolten l’opinió dels visitants. Saber analitzar els comentaris dels usuaris permet conèixer millor els diferents públics i mesurar l’impacte dels continguts oferts pel museu.
Aquesta nova aportació al blog és només una mirada poètica, un contrapunt a la freda radiografia d’unes dades i uns indicadors recollits a les sales de la Fundació durant l’estiu del 2018.
Anonimat
Estimat viatger, estimat visitant de la Fundació!
Avui trenquem el teu anonimat i compartim en aquest blog alguns dels gestos íntims i confidents que has expressat durant la teva visita a la Fundació. Deia Miró que només a través de l’art col·lectiu es podia arribar a ser universal. Cadascuna de les teves paraules, cadascuna de les emocions que ens has transcrit, són desitjos col·lectius que no tenen ni edat, ni gènere, ni fronteres. N’hi ha de tota mena. El que descriu la seva experiència al museu com un viatge a través de l’ànima o el que reclama fullets en portuguès, el que s’emociona reconeixent un personatge de Miró, el que es queixa perquè no hi ha res escrit en italià, o el que no entén res, o el que ho troba tot inspirador, el que s’acosta a l’obra amb respecte i el que la menysprea i se n’allunya per incomprensió. Tots! Tots els comentaris són petites veus d’un clam anònim i col·lectiu que dona sentit i transcendència a l’obra de Miró. Miró no pintava per a ell. No pintava per agradar-se ni pintava per agradar ningú. Miró pintava perquè tu, viatger, o visitant incrèdul, tu, espectador entusiasta i expert, o tu, escèptic però curiós de mena, et preguntis: i això per què?
Perquè cada vegada que tu, visitant, coneixedor o descregut, t’atures davant d’una obra intentant desxifrar-ne el sentit ocult, cada vegada que t’emociones amb una pinzellada o amb un esclat de color, cada vegada descobreixes una mica més l’ànima secreta d’aquest pintor poeta artesà filòsof: artista global. Per això tu, i tu, i tu també —tots tan diferents però tan semblants—, ets capaç de contemplar, comprendre i sentir la força del seu missatge i fer-lo arribar a altres visitants, i el gest individual del pintor tancat en el seu estudi, gairebé com un acte místic, esdevé símbol universal. És en la teva percepció, en la teva comprensió i en la teva emoció on rau la grandesa de l’artista. Per això avui et demanem que ens deixis trencar l’anonimat. Perquè compartint els teus sentiments i les teves expressions seràs una mica còmplice d’aquest gran misteri que és l’art. 
Edició: Bernat Pujadas