Blog Fundació Joan Miró Fundació Joan Miró
11_05_2018

La balada del Clot de la Mel

L’auca és un gènere literari de pretensions humils però molt arrelat a la cultura popular a Catalunya. «Cal trobar la poesia commovedora que hi ha en les coses més humils», deia Miró. Amb motiu del projecte Beehave i coincidint amb la intervenció La Grieta d’Alfonso Borragán,Jordi Sunyer i Oriol Canosa ens proposen La balada del Clot de la Mel, una auca de to informal que reivindica l’apicultura urbana.

Jordi Sunyer (il·lustració) i Oriol Canosa (text) són autors de literatura infantil. Junts han publicat La casa del professor Kürbis (Baula), Apa, et penses que ens ho creurem? (Cruïlla) i EicTu XicMano, el pirata del Delta (Pebre Negre).

Continuar llegint La balada del Clot de la Mel

«Che bella voce». L’arquitectura, la veu i la parla

Parlar d’arquitectura és parlar d’espais i volums, d’elements constructius i de llum. Però com es dibuixa la llum?, es pregunta Cristina Masanés en aquest article, que —sense ànim de desvelar-ne la metàfora— ens relata un passeig íntim i poètic per les geometries de la Fundació Joan Miró i altres edificis de l’arquitecte Josep Lluís Sert.

Cristina Masanés, formada en filosofia, ha col·laborat amb diversos mitjans i centres d’art i treballa com a periodista freelance, documentalista i comissària d’exposicions.

Continuar llegint «Che bella voce». L’arquitectura, la veu i la parla
23_10_2017

El jardí no existeix, és una il·lusió

Aquests dies, a la Fundació Joan Miró hi creix un jardí diferent, un jardí pensat per l’artista Pep Vidal perquè les abelles i els insectes pol·linitzadors tinguin el seu espai, sense límits ni condicions. Arran d’aquest projecte, Vicky Benítez, graduada en Belles Arts i jardinera de professió, ens ofereix una mirada nostàlgica a un món perdut, desnaturalitzat, en què impera l’artifici dels jardins organitzats sobretot segons criteris estètics. Vicky Benítez reclama la cura del jardí amb l’atenció conscient de qui cuida no el cos sinó l’ànima i reivindica els horts urbans com espais de cohesió social on la naturalesa (humana i no humana) pugui créixer i desenvolupar-se amb llibertat.

Continuar llegint El jardí no existeix, és una il·lusió
07_09_2017

L’objecte perplex

Als anys noranta, el crític i comissari francès Nicolas Bourriaud va establir les bases del concepte d’art relacional al seu assaig Esthétique relationnelle (Les presses du réel, 1998). Segons la teoria de Bourriaud, l’obra es presenta «com una “durada” que ha de ser viscuda, com una obertura al diàleg il·limitat».

En aquest context, en què es prioritza la relació del públic amb l’objecte artístic, Jordi J. Clavero, cap del Departament Educatiu de la Fundació Joan Miró, reflexiona sobre el concepte d’obra d’art i la seva constant mutació, lligada a les experiències personals viscudes per cada visitant.

Continuar llegint L’objecte perplex

Art per a les properes generacions

El LACMA (Los Angeles County Museum of Art) és un cas d’estudi de museu que s’ha obert al públic jove i a la comunitat local i que ha prioritzat l’experimentació i l’aprenentatge col·lectiu. El seu programa Arts for NexGen ha tingut un fort impacte en un entorn socialment molt divers.

Anna Fabra, gestora cultural, fundraiser i consultora independent, s’ha sentit especialment atreta per aquest cas. Viu a Los Angeles i és visitant habitual del museu. Més enllà de l’experiència com a usuària, ha volgut aprofundir en les raons de l’èxit del projecte i plantejar-se com es podria traslladar una experiència similar al context barceloní.

Continuar llegint Art per a les properes generacions
26_05_2017

La festa espacial

L’artista Antoni Hervàs va rebre l’encàrrec de la Fundació Joan Miró de preparar una jornada familiar al voltant de l’autogestió, amb motiu de l’exposició amb el mateix títol comissariada per Antonio Ortega, que repassa les pràctiques artístiques do-it-yourself, des dels anys seixanta fins a l’actualitat.

Hervàs explica el procés de concepció i creació de «La festa espacial» i els vincles de l’activitat amb les pràctiques artístiques autogestionades, des de la idea original fins a la vivència de la jornada amb els participants. La Fundació està desenvolupant una línia d’activitats per a les famílies ideades per artistes i aquesta és una de les experiències més recents.

Continuar llegint La festa espacial

Cruïlles, una correspondència

«“Has somiat alguna vegada amb Miró?” La primera pregunta que ens van formular els participants del Susoespai semblava una pregunta fàcil, poc compromesa, però en el fons sacsejava de ple els fils invisibles que ens havien de vincular —potser— amb ells.» El projecte Cruïlles ha estat una oportunitat per formar part d’una acció participativa conjunta: un intercanvi de correspondència escrita entre els treballadors de la Fundació i els participants del Susoespai.

Continuar llegint Cruïlles, una correspondència
07_11_2016

Miró, Viquipedista

Miró no parlava de pintura, perquè deia que no interessava. Per ell la pintura era un mitjà d’expressió de l’esperit, que és l’únic que ha d’interessar. Al meu entendre, la Viquipèdia —com a enciclopèdia— és també només una eina, una eina que em serveix per difondre la informació entre el nombre més gran possible de persones, amb l’objectiu final de col·laborar en la formació de l’esperit crític d’una ciutadania madura que es qüestioni les coses.

Continuar llegint Miró, Viquipedista
Back to top