Blog Fundació Joan Miró Fundació Joan Miró
30_04_2021

Com preservar els records

Aquestes últimes setmanes hem parlat molt d’arxius. L’exposició Miró-ADLAN. Un arxiu de la modernitat (1932-1936) ens ha fet adonar de la importància de guardar i conservar bé papers i documents que d’entrada poden no semblar-nos rellevants. Dibuixos, postals, quaderns, retalls de premsa, entrades de concerts o exposicions, cartells mítics, programes d’òpera…, tota aquesta miscel·lània documental no només pot representar un record de gran valor sentimental, sinó que forja un llegat que pot ser de gran interès. Anna Ferran, especialitzada en la conservació preventiva i restauració de paper, ens fa alguns suggeriments.

Continua llegint Com preservar els records
23_07_2020

Orbitant en una habitació

Fa quatre anys que Serafín Álvarez treballa amb alumnes de batxillerat artístic amb l’objectiu d’acostar-los a l’art contemporani, posant-los en contacte amb processos de treball professional i fomentant un pensament crític envers la creació artística. Aquest curs, la pandèmia ho ha trastornat tot.

Continua llegint Orbitant en una habitació
21_03_2020

Art per a tothom

Actualment es parla sovint d’inclusió i transformació social. També, i cada vegada més, en l’àmbit artístic. La Fundació Joan Miró, en el marc del programa Art for Change de ”la Caixa”, ha presentat la mostra ssssonoritatssss, resultat d’un projecte fet en col·laboració amb l’artista plàstica Laura Llaneli i dos centres ocupacionals d’Asproseat, una oportunitat magnífica per acostar l’art a un públic real i divers. Núria Plasència, psicòloga i màster en aconsellament, que treballa als centres ocupacionals La Marina i 1981 de la Fundació Asproseat Serveis d’Atenció Diürna, ens explica en primera persona com ha estat aquesta experiència.

Continua llegint Art per a tothom
23_10_2019

Cavalls i automòbils

L’any 1918, Joan Miró va pintar un retrat del seu amic Heribert Casany. Berta Jardí rescata de l’oblit el personatge d’Heribert a la seva novel·la L’home del barret (Univers, 2019) i desvela la història que s’amaga darrere el quadre.

Per al blog de la Fundació, l’autora ens descobreix el periple extraordinari que va fer el quadre, des que el va pintar Miró fins a exposar-se al Kimbell Art Museum de Fort Worth (Texas). El viatge de l’obra, envoltat de cavalls i automòbils, està misteriosament connectat amb la vida del personatge retratat.

Continua llegint Cavalls i automòbils
29_03_2019

Pedra, paper i circ

Lina Bo Bardi dibuixa és una exposició que posa en valor el profund sentiment de connexió que l’arquitecta va tenir amb el dibuix. Més que una eina de disseny, per ella el dibuix era un mitjà expressiu primordial alimentat per un fort sentit de la curiositat i el dubte. En l’article següent, Olga Subirós, arquitecta i comissària d’exposicions, ens proposa acostar-nos al treball de Lina Bo Bardi a través del seus records.

Continua llegint Pedra, paper i circ
10_10_2018

Anonimat

Cada vegada més els museus i centres d’art escolten l’opinió dels visitants. Saber analitzar els comentaris dels usuaris permet conèixer millor els diferents públics i mesurar l’impacte dels continguts oferts pel museu.

Aquesta nova aportació al blog és només una mirada poètica, un contrapunt a la freda radiografia d’unes dades i uns indicadors recollits a les sales de la Fundació durant l’estiu del 2018.

Continua llegint Anonimat
07_09_2017

L’objecte perplex

Als anys noranta, el crític i comissari francès Nicolas Bourriaud va establir les bases del concepte d’art relacional al seu assaig Esthétique relationnelle (Les presses du réel, 1998). Segons la teoria de Bourriaud, l’obra es presenta «com una “durada” que ha de ser viscuda, com una obertura al diàleg il·limitat».

En aquest context, en què es prioritza la relació del públic amb l’objecte artístic, Jordi J. Clavero, cap del Departament Educatiu de la Fundació Joan Miró, reflexiona sobre el concepte d’obra d’art i la seva constant mutació, lligada a les experiències personals viscudes per cada visitant.

Continua llegint L’objecte perplex
14_07_2017

Art per a les properes generacions

El LACMA (Los Angeles County Museum of Art) és un cas d’estudi de museu que s’ha obert al públic jove i a la comunitat local i que ha prioritzat l’experimentació i l’aprenentatge col·lectiu. El seu programa Arts for NexGen ha tingut un fort impacte en un entorn socialment molt divers.

Anna Fabra, gestora cultural, fundraiser i consultora independent, s’ha sentit especialment atreta per aquest cas. Viu a Los Angeles i és visitant habitual del museu. Més enllà de l’experiència com a usuària, ha volgut aprofundir en les raons de l’èxit del projecte i plantejar-se com es podria traslladar una experiència similar al context barceloní.

Continua llegint Art per a les properes generacions
Back to top