Blog Fundació Joan Miró Fundació Joan Miró

«Che bella voce». L’arquitectura, la veu i la parla

Parlar d’arquitectura és parlar d’espais i volums, d’elements constructius i de llum. Però com es dibuixa la llum?, es pregunta Cristina Masanés en aquest article, que —sense ànim de desvelar-ne la metàfora— ens relata un passeig íntim i poètic per les geometries de la Fundació Joan Miró i altres edificis de l’arquitecte Josep Lluís Sert.

Cristina Masanés, formada en filosofia, ha col·laborat amb diversos mitjans i centres d’art i treballa com a periodista freelance, documentalista i comissària d’exposicions.

Continuar llegint «Che bella voce». L’arquitectura, la veu i la parla
24_01_2018

Miró com a tornaveu

Coincidint amb la recent publicació del llibre Miró & Music, de Joan Punyet Miró (Ed. Alrevés, 2017), el poeta i agitador cultural Eduard Escoffet explora l’estreta vinculació que Joan Miró va establir amb la música i amb els seus «esperits homòlegs» en altres camps creatius. En un recorregut sentimental que comença amb el cartell, obra de Miró, de la mítica actuació de John Cage i Merce Cunningham a Sitges el 1966 i viatja fins a les Nits de Música de la Fundació, Escoffet ens apropa al llegat de l’artista, «un llegat que és actitud, obertura i diàleg amb el present».

Continuar llegint Miró com a tornaveu
20_12_2017

La Malet se’n va, però la Rosa Maria es queda. Un adéu amb matisos.

Rosa Maria Malet se’n va. Al setembre el Patronat de la Fundació va nomenar Marko Daniel nou director de la Fundació Joan Miró. El comiat que la Fundació va dedicar el mes de juliol passat a qui ha estat directora de la institució els últims 37 anys no era el comiat a un càrrec, sinó a una persona, a la Rosa Maria, al seu tarannà, a una manera de fer i de ser. Molts mitjans i molts periodistes li han dedicat espais i entrevistes aquests últims mesos. Isidre Estévez, periodista amic i persona molt vinculada des de sempre a la Fundació, ha pogut conversar amb ella d’una manera molt propera.

Continuar llegint La Malet se’n va, però la Rosa Maria es queda. Un adéu amb matisos.
Back to top