Blog Fundació Joan Miró Fundació Joan Miró

Rue Blomet: un espai per a la poesia

Miró somiava amb un gran taller. Tots els artistes, alguna vegada, han somiat amb un gran taller, un espai creatiu que els permeti bastir el seu microcosmos personalíssim. Coincidint amb l’exposició Tallers compartits. Tres casos d’estudi, que explora la convivència i les afinitats entre artistes que comparteixen espai, hem volgut recordar com va ser un dels primer tallers de Miró, al París dels anys vint, al número 45 de la Rue Blomet.

Continua llegint Rue Blomet: un espai per a la poesia
13_02_2021

Les cartes que va jugar Miró

Els museus acullen i exposen la cara més coneguda dels artistes, les obres; però en aquesta tasca de difusió a vegades passen desapercebudes anècdotes que només la casualitat o la tenacitat d’una actitud curiosa i analítica aconsegueixen desvelar. Pedro Azara, arquitecte i professor d’Estètica a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, ens descobreix una faceta de la personalitat de Miró, de la seva manera de ser i de fer amb els seus amics, a través de la coherència i la contundència d’un gest. 

Continua llegint Les cartes que va jugar Miró
18_02_2020

Mont-roig, la comprensió del paisatge

Mont-roig és un petit poble situat al Camp de Tarragona que esdevé decisiu per a la trajectòria artística i vital de Joan Miró. En aquest text, Elena Escolar, conservadora de la Fundació, descriu a càmera lenta Mont-roig, l’església i el poble, una obra pintada el 1919 i presentada a la secció especial d’art català del XIII Salon d’Automne, a París, la tardor del 1920, aviat farà cent anys. L’assimilació i comprensió del paisatge i de la terra de Mont-roig és cabdal per a entendre l’univers intangible de Joan Miró.

Continua llegint Mont-roig, la comprensió del paisatge
22_12_2016

Art en escac: passió i obsessió

«Jugo a escacs dia i nit. Cada vegada m’agrada menys pintar», va arribar a dir Marcel Duchamp el 1923, després d’acabar una de les seves grans obres, Le Grand Verre [El gran vidre]. És impossible separar el pintor de l’escaquista, perquè l’art de Duchamp sempre va estar en escac, i l’esport mental va ser per a ell una font de creació.

Continua llegint Art en escac: passió i obsessió
Back to top