La dimensió Lévêque Al cap de 15 exposicions organitzades a l’Espai 13 de la Fundació… Miro, encara no he aconseguit esbrinar com s’ho fan els artistes que hi exposen per fer com si Miró no existís.
Joseph Grigely: Informació. Fundació Joan Miró, Barcelona. 26 d’abril - 10 de juny del 2001. Fotografia de l’arxiu de la família Miró.
Després d’una dècada treballant amb João Tabarra en el col·lectiu Entertainment & Co., João Louro ha reprès el seu treball individual.
Untitled (I don’t thing this is working), 1997, per Douglas Gordon Telèfon, text sobre paret i so Durada: 9 min «Hola, hola. no sé si això funciona.
Nascut a Bruck, Àustria, l’any 1954, Erwin Wurm es dona a conèixer en l’escena artística internacional a finals dels anys vuitanta, quan, a través d’una sèrie d’escultures fetes amb pols i de vídeos realitzats amb peces de roba, deixa clar que l’escultura serà l’eix al voltant del qual girarà la seva obra.
Exposició comissariada per Manuel Guerrero que ofereix la visió més completa feta fins ara de l’univers experimental, transgressor, màgic, lúdic i líric d’un dels creadors més importants de l’avantguarda catalana.
Rodament de capEl primer cop que Santiago Mayo va venir a l’Espai 13 va estar-se una bona estona palpant-ne les parets, centímetre a centímetre. Les tocava com els cecs toquen les coses per fer-se’n una idea.
Nicola Costantino: Sofisticació Sofisma m. (del llat. sophisma, del gr. sóphisma). Argument capciós, sil·logisme viciós, fet per fer passar com a veritat el que és fals.
Mark Rothko, comissariada per Rosa Maria Malet i Oliver Wick, aplega més de vuitanta obres que van del 1935 fins poc abans de la mort de l'artista, l'any 1970, i vol ser una aproximació a la creació de Mark Rothko, un dels artistes més significatius de l'expressionisme abstracte nord-americà.
Comisariat per Mònica Regàs, Ferran Barenblit i Frederic MontornèsEl comissariat conjunt d’aquests tres crítics d’art és, en part, el resultat de la pròpia història de l’Espai 13.
Country Girls és el títol d’un relat de ficció escrit per Carles Congost. El títol d’una història concebuda per ser explicada en el marc d’una exposició.
"Art a Centreeuropa. 1949 - 1999" té per objectiu donar a conèixer, des d'una perspectiva racional i històrica, els diversos estils artístics amb què, durant el periode que va del final de la Segona Guerra Mundial fins als nostres dies, s'han expressat els artistes "no oficials" a la regió cultural de l'Europa central, és a dir, a Àustria, Txecoslovàquia (Eslovàquia i la República Txeca), Hongria, Polònia i Iugoslàvia (Iugoslàvia, Croàcia, Eslovènia, Bòsnia i Hercegovina i Macedònia).
