Mitjançant 40 pintures procedents d'una col·lecció japonesa, l'exposició posa en relleu la presa de contacte de Joan Miró amb l'art oriental i la influència que en derivà en la seva producció de l'època, així com l'interès que la seva obra ha suscitat sempre al Japó.
Joan Miró. Equilibri a l’espai «L’equilibri». Aquesta va ser la resposta de Joan Miró quan li van preguntar quin era el secret de la seva obra.
Lux/Lumen Lux/Lumen parteix de deu obres fetes amb llum per quatre artistes de generacions diferents i es proposa fer reflexionar l’espectador sobre la naturalesa d’aquesta cosa invisible que anomenem llum, la presència de la qual ho exposa tot a la visió, a excepció d’ella mateixa.
Si alguna vegada heu mirat des de la finestra d’un avió, us deveu haver adonat que, fins i tot des de l’aire, podem distingir uns llocs d’altres.
Espai 13 Cicle Anatomies de l’ànima, comissariat per Ferran Barenblit Stephen Taylor Woodrow Going Bye-Byes 15-25 de maig del 1997 Del 15 al 25 de maig la Fundació Joan Miró acollirà l’exposició Going Bye-Byes, una performance de l’artista anglès Stephen Taylor Woodrow.
Convocatòria Espai Obert Espai 13 Cicle 1996-97, Anatomies de l’ànima La Fundació Joan Miró, dintre del cicle Anatomies de l’ànima que l’Espai 13 desenvolupa durant la temporada 1996-97, convida tots els artistes a participar en la convocatòria Espai Obert, que tindrà lloc del 9 a l’11 de maig.
Molts es van sorprendre quan Paco Cao va oferir per primera vegada el seu cos a lloguer, el 1993. El seu projecte Rent a Body proporcionava al públic la possibilitat de llogar un cos en diverses modalitats.
Volar damunt l’aigua. L’aventura d’Ícar. Una exposició de Peter Greenaway Dèdal, cansat del captiveri a l’illa de Creta, va reunir prou plomes i cera per fabricar quatre ales: dues per a ell i dues per al seu fill Ícar.
sobre "Volar damunt l'aigua. L'aventura d'Ícar. Una exposició de Peter Greenaway"
Ens ha tocat de viure en una època en què hem dominat moltes malalties. Cada vegada vivim més i més anys. Malalties que fa molt poc tenien conseqüències terribles ara són gairebé anècdotes en la nostra vida.
Durant tot aquest segle hem pogut comprovar que l’esport s’ha anat convertint en la celebració pública més popular del cos humà. Els estadis són les catedrals del nostre temps, i el seu terreny de joc, l’Olimp d’uns déus que, en molts aspectes, no semblen humans.
Jaume Plensa «No hi ha ficció en l’escultura. No és un problema de materials, sinó d’emoció. No és un problema de volum o d’espai, sinó de temps», diu Jaume Plensa.
A aquesta banda del mirall És una pràctica admesa per tothom que l’art tracta els éssers humans com un objecte físic de la seva obra.
