Art a Centreeuropa (1949-1999) Actualment Europa viu uns canvis socials, polítics i econòmics molt profunds. Hi ha en joc la creació de la base per a una Europa nova i unificada.
Espai 13 Cicle 1999-2000, Un oasi en el desert blau La Fundació Joan Miró, dintre del cicle Un oasi en el desert blau, que l’Espai 13 desenvolupa durant la temporada 1999-2000, convida tots els artistes a participar en la convocatòria oberta que tindrà lloc del 15 de juny al 9 de juliol del 2000.
Exposició, comissariada per Luis Revenga, que aplega més de 300 fotografies realitzades des dels inicis fins al final de la seva carrera.
«Me tomo un tequila blanco y empiezo a vestirme. El proceso de socialización es largo, profundo y siempre sumamente íntimo. Plancho la camisa —gracias a Dios, todavía hay una limpia—, gozo el acto narcisista e imagino verme mirar una vez más una propuesta de arte.
Rastres radiogràfics 280 dies, 280 moviments L’obra Tapant per veure-hi, de Chemi Rosado Seijo, s’assembla a un gran joc d’escacs en què cada moviment és una baula que destapa el que es mantenia amagat.
Sigmar Polke. Die Alten, comissariada per Gloria Moure, recull una cinquantena d'obres realitzades per aquest artista alemany entre el 1982 i el 1997 que, d'una manera o una altra, tenen relació amb Francisco de Goya, especialment amb una de les seves obres, Las viejas (1812).
Nascut a Puerto Rico l’any 1974, Ignacio Lang va viure molts anys a Califòrnia, però fa sis mesos que ha tornat a l’illa. Com altres artistes d’aquest cicle, la seva vida i la seva feina es mouen entre dos mons molt diferents, el de la metròpoli i el de Puerto Rico.
La meva exposició, Canvi de domicili, consisteix en la instal·lació de quatre obres independents en un esforç per abordar críticament la identitat porto-riquenya en el context de la mobilitat, l’entrecreuament, la fragmentació, el desconeixement i la discontinuïtat.
L’exposició recull un centenar de pintures i dibuixos de Paul Klee, Yves Tanguy i Joan Miró, provinents de la col·lecció de la Gallery K.
Temporada 1999-2000Comissària: Michy Marxuach.Un oasi en el desert blau és una metàfora de la realitat de Puerto Rico vista des d'aquest mateix país, sis artistes joves del qual han estat convidats a reflexionar sobre el trànsit i i els intercanvis culturals.
Sospita …Interceptar, gravitar, acudir, invertir, construir, sospitar… Interceptar la circulació de la primera ruta d’un sistema d’agitació col·lectiva per mòduls/estacions estratègicament posats a les bastides… Gravitar en el panòptic en direcció a un observatori eriçat de telescopis que apunten a allò que intercepta el projecte… Acudir-hi vista la promesa que els instruments telescòpics facilitaran l’accés als detalls que s’escapen de la nostra capacitat òptica… Invertir la retracció òptica manipulant els instruments telescòpics en relació amb la nostra capacitat apresa de desxifrar i de relacionar-nos amb el que ens és extern… Construir excessivament al soterrani llargs corredors que sostenen i acumulen material disponible a l’espectador… Sospitar de la creació d’un espai-ficció proveint-se de recursos per a l’estudi: mitjançant 28 propostes que es podrien multiplicar per diversos artistes (mòduls/estacions sobre les andanes), mitjançant els telescopis identificats amb fitxes, mitjançant el vídeo en el preponderant telescopi principal de l’observatori (d’imatges fosques de persones que construeixen eufòricament, però fragmentades i intercalades amb imatges cinematogràfiques i de la lluna en els seus cicles), mitjançant la possibilitat que encara hi hagi més text, però ara sobreanotat, i mitjançant el component digital ubicat a la internet… Juhász-Alvarado ens convoca a una missió d’exploració potser cultural, potser política, potser imaginària…, que s’estén nit i dia, dies i anys, i que alhora implica segrestar-nos com a part d’un equip de treball.
Exposició sobre les noves figuracions, comissariada per Enrique Juncosa, que presenta els treballs de Gerhard Richter, Vija Celmins, Alex Katz, Malcolm Morley, Francis Alÿs, Stephan Balkenhol, Thomas Schütte, Marlene Dumas, Susy Gómez, Perejaume, Marina Núñez, Antony Gormley, Guillermo Kuitca, Kiki Smith i Mark Tansey, artistes que utilitzen la figuració per parlar de la identitat, la sexualitat, la realitat o l'art mateix.
