Blog Fundació Joan Miró Fundació Joan Miró
29_11_2018

The Future was Female

Fascinada per la seva obra i pel personatge, Leila Méndez —fotògrafa autodidacta establerta a Barcelona— fa un retrat múltiple de les diferents facetes de Lee Miller. Amb quatre clics captura l’essència de l’artista surrealista i d’altres fotògrafes que, com ella, van conèixer la vulnerabilitat i el poder que s’experimenta al davant d’una càmera posant com a model professional.

Continuar llegint The Future was Female
10_10_2018

Anonimat

Cada vegada més els museus i centres d’art escolten l’opinió dels visitants. Saber analitzar els comentaris dels usuaris permet conèixer millor els diferents públics i mesurar l’impacte dels continguts oferts pel museu.

Aquesta nova aportació al blog és només una mirada poètica, un contrapunt a la freda radiografia d’unes dades i uns indicadors recollits a les sales de la Fundació durant l’estiu del 2018.

Continuar llegint Anonimat
19_09_2018

Cicatrius i reparacions

En aquest article, Dolors Bramon, historiadora i doctora en Filologia Semítica, fa una mirada històrica al conflicte —la mal anomenada convivència— entre les diferents cultures de l’Estat espanyol. L’autora es qüestiona l’honestedat del sentit de multiculturalitat i reclama la necessitat de reparar greuges històrics. Com a l’obra de Kader Attia, per Dolors Bramon les cicatrius són un clam contra l’oblit.

Continuar llegint Cicatrius i reparacions

La (im)possibilitat d’una illa

Com els camps de força que mantenen unides les partícules en els àtoms, les connexions aparentment allunyades entre narratives i individus es converteixen, de vegades, en reflexions afins. És el cas de la trobada fortuïta entre l’aïllament, tema principal de La possibilitat d’una illa, i el fil de pensament que Agustín Fernández Mallo teixeix subtilment en aquest nou article per al blog.

Agustín Fernández Mallo, físic i escriptor establert a Palma i autor, entre d’altres obres, de la trilogia Nocilla Dream, Nocilla Experience i Nocilla Lab, forma part del panorama actual de la literatura i de l’art contemporani. La seva darrera novel·la és Trilogía de la guerra.

Continuar llegint La (im)possibilitat d’una illa
12_06_2018

La masia de Mont-roig. Filosofia i religió de Joan Miró

Des de la tradició filosòfica, Arnau Puig reflexiona sobre el concepte de realitat i la transformació que en fa Miró a través de la seva subjectivitat. Mont-roig és nucli i escenari d’aquest acte gairebé místic de transformació de la realitat en poesia.

Arnau Puig és crític d’art, especialista en sociologia, llicenciat en Filosofia, fundador del grup artístic Dau al Set i col·laborador habitual de diverses revistes d’art. I gran coneixedor de l’obra de Joan Miró.

Continuar llegint La masia de Mont-roig. Filosofia i religió de Joan Miró
11_05_2018

La balada del Clot de la Mel

L’auca és un gènere literari de pretensions humils però molt arrelat a la cultura popular a Catalunya. «Cal trobar la poesia commovedora que hi ha en les coses més humils», deia Miró. Amb motiu del projecte Beehave i coincidint amb la intervenció La Grieta d’Alfonso Borragán,Jordi Sunyer i Oriol Canosa ens proposen La balada del Clot de la Mel, una auca de to informal que reivindica l’apicultura urbana.

Jordi Sunyer (il·lustració) i Oriol Canosa (text) són autors de literatura infantil. Junts han publicat La casa del professor Kürbis (Baula), Apa, et penses que ens ho creurem? (Cruïlla) i EicTu XicMano, el pirata del Delta (Pebre Negre).

Continuar llegint La balada del Clot de la Mel

«He mirat, simplement.» Mont-roig, el paisatge de Miró

El Mont-roig de Miró són les arrels i els seus vincles amb la terra i amb la senzillesa de les coses quotidianes. Mont-roig és símbol i és realitat, és íntim i universal i és el punt de partida de totes les coses.

Amb motiu de l’obertura del Mas Miró, la casa pairal on l’artista passà molts estius, Elena Juncosa, historiadora i directora de la Fundació Mas Miró, ens situa —amb una sensibilitat molt pròxima a l’artista— en l’atemporalitat inalterable d’aquest paisatge emocional de Joan Miró.

Continuar llegint «He mirat, simplement.» Mont-roig, el paisatge de Miró

«Che bella voce». L’arquitectura, la veu i la parla

Parlar d’arquitectura és parlar d’espais i volums, d’elements constructius i de llum. Però com es dibuixa la llum?, es pregunta Cristina Masanés en aquest article, que —sense ànim de desvelar-ne la metàfora— ens relata un passeig íntim i poètic per les geometries de la Fundació Joan Miró i altres edificis de l’arquitecte Josep Lluís Sert.

Cristina Masanés, formada en filosofia, ha col·laborat amb diversos mitjans i centres d’art i treballa com a periodista freelance, documentalista i comissària d’exposicions.

Continuar llegint «Che bella voce». L’arquitectura, la veu i la parla
Back to top