Blog Fundació Joan Miró Fundació Joan Miró
26_05_2017

La festa espacial

L’artista Antoni Hervàs va rebre l’encàrrec de la Fundació Joan Miró de preparar una jornada familiar al voltant de l’autogestió, amb motiu de l’exposició amb el mateix títol comissariada per Antonio Ortega, que repassa les pràctiques artístiques do-it-yourself, des dels anys seixanta fins a l’actualitat.

Hervàs explica el procés de concepció i creació de «La festa espacial» i els vincles de l’activitat amb les pràctiques artístiques autogestionades, des de la idea original fins a la vivència de la jornada amb els participants. La Fundació està desenvolupant una línia d’activitats per a les famílies ideades per artistes i aquesta és una de les experiències més recents.

Continuar llegint La festa espacial
05_05_2017

L’estel matinal vola als Estats Units per reunir-se amb la resta de Constel·lacions

L’estel matinal és una de les 23 Constel·lacions que Miró va pintar entre el 1940 i el 1941, mogut per un desig d’evasió de la realitat just després de l’esclat de la Segona Guerra Mundial. Aquest conjunt de peces formen una visió idealitzada d’un món d’éssers celestes. Des de la seva creació, s’han exposat quasi al complet en tres ocasions a Nova York. Ara, Acquavella Galleries ha aconseguit aplegar la sèrie pràcticament íntegra a l’exposició Miró: Constellations, oberta del 20 d’abril al 26 de maig del 2017. Ester Ramos, historiadora de l’art i ajudant de conservació de la Fundació, parla de la reunió de les Constel·lacions com un fet històric i relata la importància d’aquesta sèrie en la vida i l’obra de Miró.

Continuar llegint L’estel matinal vola als Estats Units per reunir-se amb la resta de Constel·lacions
19_04_2017

Una cita amb Joan Brossa

El vestíbul de la Fundació, dedicat a la fotografia amateur, acull l’exposició de Joaquim Gomis Brossa a la Ricarda i prepara la mostra D’un píxel un poema, de Cloe Masotta, en el marc de l’Epicentre Brossa, un programa d’activitats al voltant de la figura i l’obra de Joan Brossa, poeta i artista plàstic que va transformar la cultura catalana contemporània.

Cloe Masotta, professora, crítica cinematogràfica i programadora de cinema per a museus i centres culturals, ha desenvolupat un procés d’investigació sobre Joan Brossa al Programa d’Estudis Independents del MACBA. Al blog de la Fundació explica la seva immersió en l’univers de Brossa i relata com una successió de casualitats el fet que el poeta hagi passat a formar part de la seva vida.

Continuar llegint Una cita amb Joan Brossa
06_04_2017

4 ales d’Alexander Calder, la història d’una restauració

Calder i Miró comparteixen un espai no pictòric. L’equilibri poètic de les escultures mòbils de Calder sembla trobar el punt de repòs en algunes obres de Miró, com les Constel·lacions. La coincidència de formes i colors va fer néixer entre els dos una gran amistat que perduraria tota la vida i que es posa de manifest en l’escultura 4 ales, la qual ret homenatge a Miró i rep els visitants de la Fundació. Elisabet Serrat, restauradora de la Fundació, explica el procés de restauració de la peça i com, amb la neteja i l’eliminació de les diferents capes de pintura, s’arriba a l’estructura original. La descripció detallada d’aquest procediment tècnic és un bon pretext per recordar l’amistat entre tots dos artistes.

Continuar llegint 4 ales d’Alexander Calder, la història d’una restauració

Habitants de Nobarnimad

El cicle de l’Espai 13 per al curs 2016-2017, Peu a fora. Expedicions i diàspores, presenta sis treballs artístics realitzats des de la perifèria dels circuits habituals de l’art contemporani. A la meitat del recorregut del cicle, Eloy Fernández Porta, assagista i escriptor, aborda la idea de la perifèria des de la ficció en forma de set relats breus.

Continuar llegint Habitants de Nobarnimad
02_03_2017

La condemna de dir

L’explicació seria la següent: plantejar-se un risc implica un càlcul. És cert que això probablement ho dóna el verb plantejar, però també és cert que les coses més nobles (dit a la manera de Montaigne) tendeixen a menysprear el risc. No se’l «plantegen». O no gaire. El risc en l’art no és res per si mateix. Com a molt un element subsidiari d’altres coses més fondes i en cap circumstància un fi últim. Realment significa alguna cosa el risc dins l’art? No deu ser el risc senzillament una penyora del que prèviament hem tingut la determinació de fer?

Continuar llegint La condemna de dir

Cruïlles, una correspondència

«“Has somiat alguna vegada amb Miró?” La primera pregunta que ens van formular els participants del Susoespai semblava una pregunta fàcil, poc compromesa, però en el fons sacsejava de ple els fils invisibles que ens havien de vincular —potser— amb ells.» El projecte Cruïlles ha estat una oportunitat per formar part d’una acció participativa conjunta: un intercanvi de correspondència escrita entre els treballadors de la Fundació i els participants del Susoespai.

Continuar llegint Cruïlles, una correspondència
24_01_2017

Respuestas en una exposición

Vaig posar a un mateix nivell els objectes, els performers, els visitants, i vaig forçar una mica més el concepte d’«incertesa», fent que els performers no fossin tots triats per mi, sinó que vaig fer una proposta oberta al públic perquè hi participés, ja que vaig veure que aleshores podrien emergir relacions imprevistes.

Continuar llegint Respuestas en una exposición
Back to top