Blog Fundació Joan Miró Fundació Joan Miró
19_09_2018

Cicatrius i reparacions

En aquest article, Dolors Bramon, historiadora i doctora en Filologia Semítica, fa una mirada històrica al conflicte —la mal anomenada convivència— entre les diferents cultures de l’Estat espanyol. L’autora es qüestiona l’honestedat del sentit de multiculturalitat i reclama la necessitat de reparar greuges històrics. Com a l’obra de Kader Attia, per Dolors Bramon les cicatrius són un clam contra l’oblit.

Continuar llegint Cicatrius i reparacions

La (im)possibilitat d’una illa

Com els camps de força que mantenen unides les partícules en els àtoms, les connexions aparentment allunyades entre narratives i individus es converteixen, de vegades, en reflexions afins. És el cas de la trobada fortuïta entre l’aïllament, tema principal de La possibilitat d’una illa, i el fil de pensament que Agustín Fernández Mallo teixeix subtilment en aquest nou article per al blog.

Agustín Fernández Mallo, físic i escriptor establert a Palma i autor, entre d’altres obres, de la trilogia Nocilla Dream, Nocilla Experience i Nocilla Lab, forma part del panorama actual de la literatura i de l’art contemporani. La seva darrera novel·la és Trilogía de la guerra.

Continuar llegint La (im)possibilitat d’una illa
12_06_2018

La masia de Mont-roig. Filosofia i religió de Joan Miró

Des de la tradició filosòfica, Arnau Puig reflexiona sobre el concepte de realitat i la transformació que en fa Miró a través de la seva subjectivitat. Mont-roig és nucli i escenari d’aquest acte gairebé místic de transformació de la realitat en poesia.

Arnau Puig és crític d’art, especialista en sociologia, llicenciat en Filosofia, fundador del grup artístic Dau al Set i col·laborador habitual de diverses revistes d’art. I gran coneixedor de l’obra de Joan Miró.

Continuar llegint La masia de Mont-roig. Filosofia i religió de Joan Miró
11_05_2018

La balada del Clot de la Mel

L’auca és un gènere literari de pretensions humils però molt arrelat a la cultura popular a Catalunya. «Cal trobar la poesia commovedora que hi ha en les coses més humils», deia Miró. Amb motiu del projecte Beehave i coincidint amb la intervenció La Grieta d’Alfonso Borragán,Jordi Sunyer i Oriol Canosa ens proposen La balada del Clot de la Mel, una auca de to informal que reivindica l’apicultura urbana.

Jordi Sunyer (il·lustració) i Oriol Canosa (text) són autors de literatura infantil. Junts han publicat La casa del professor Kürbis (Baula), Apa, et penses que ens ho creurem? (Cruïlla) i EicTu XicMano, el pirata del Delta (Pebre Negre).

Continuar llegint La balada del Clot de la Mel

«He mirat, simplement.» Mont-roig, el paisatge de Miró

El Mont-roig de Miró són les arrels i els seus vincles amb la terra i amb la senzillesa de les coses quotidianes. Mont-roig és símbol i és realitat, és íntim i universal i és el punt de partida de totes les coses.

Amb motiu de l’obertura del Mas Miró, la casa pairal on l’artista passà molts estius, Elena Juncosa, historiadora i directora de la Fundació Mas Miró, ens situa —amb una sensibilitat molt pròxima a l’artista— en l’atemporalitat inalterable d’aquest paisatge emocional de Joan Miró.

Continuar llegint «He mirat, simplement.» Mont-roig, el paisatge de Miró

«Che bella voce». L’arquitectura, la veu i la parla

Parlar d’arquitectura és parlar d’espais i volums, d’elements constructius i de llum. Però com es dibuixa la llum?, es pregunta Cristina Masanés en aquest article, que —sense ànim de desvelar-ne la metàfora— ens relata un passeig íntim i poètic per les geometries de la Fundació Joan Miró i altres edificis de l’arquitecte Josep Lluís Sert.

Cristina Masanés, formada en filosofia, ha col·laborat amb diversos mitjans i centres d’art i treballa com a periodista freelance, documentalista i comissària d’exposicions.

Continuar llegint «Che bella voce». L’arquitectura, la veu i la parla
24_01_2018

Miró com a tornaveu

Coincidint amb la recent publicació del llibre Miró & Music, de Joan Punyet Miró (Ed. Alrevés, 2017), el poeta i agitador cultural Eduard Escoffet explora l’estreta vinculació que Joan Miró va establir amb la música i amb els seus «esperits homòlegs» en altres camps creatius. En un recorregut sentimental que comença amb el cartell, obra de Miró, de la mítica actuació de John Cage i Merce Cunningham a Sitges el 1966 i viatja fins a les Nits de Música de la Fundació, Escoffet ens apropa al llegat de l’artista, «un llegat que és actitud, obertura i diàleg amb el present».

Continuar llegint Miró com a tornaveu
20_12_2017

La Malet se’n va, però la Rosa Maria es queda. Un adéu amb matisos.

Rosa Maria Malet se’n va. Al setembre el Patronat de la Fundació va nomenar Marko Daniel nou director de la Fundació Joan Miró. El comiat que la Fundació va dedicar el mes de juliol passat a qui ha estat directora de la institució els últims 37 anys no era el comiat a un càrrec, sinó a una persona, a la Rosa Maria, al seu tarannà, a una manera de fer i de ser. Molts mitjans i molts periodistes li han dedicat espais i entrevistes aquests últims mesos. Isidre Estévez, periodista amic i persona molt vinculada des de sempre a la Fundació, ha pogut conversar amb ella d’una manera molt propera.

Continuar llegint La Malet se’n va, però la Rosa Maria es queda. Un adéu amb matisos.
Back to top