Blog Fundació Joan Miró Fundació Joan Miró

«He mirat, simplement.» Mont-roig, el paisatge de Miró

El Mont-roig de Miró són les arrels i els seus vincles amb la terra i amb la senzillesa de les coses quotidianes. Mont-roig és símbol i és realitat, és íntim i universal i és el punt de partida de totes les coses.

Amb motiu de l’obertura del Mas Miró, la casa pairal on l’artista passà molts estius, Elena Juncosa, historiadora i directora de la Fundació Mas Miró, ens situa —amb una sensibilitat molt pròxima a l’artista— en l’atemporalitat inalterable d’aquest paisatge emocional de Joan Miró.

Continuar llegint «He mirat, simplement.» Mont-roig, el paisatge de Miró

«Che bella voce». L’arquitectura, la veu i la parla

Parlar d’arquitectura és parlar d’espais i volums, d’elements constructius i de llum. Però com es dibuixa la llum?, es pregunta Cristina Masanés en aquest article, que —sense ànim de desvelar-ne la metàfora— ens relata un passeig íntim i poètic per les geometries de la Fundació Joan Miró i altres edificis de l’arquitecte Josep Lluís Sert.

Cristina Masanés, formada en filosofia, ha col·laborat amb diversos mitjans i centres d’art i treballa com a periodista freelance, documentalista i comissària d’exposicions.

Continuar llegint «Che bella voce». L’arquitectura, la veu i la parla
24_01_2018

Miró com a tornaveu

Coincidint amb la recent publicació del llibre Miró & Music, de Joan Punyet Miró (Ed. Alrevés, 2017), el poeta i agitador cultural Eduard Escoffet explora l’estreta vinculació que Joan Miró va establir amb la música i amb els seus «esperits homòlegs» en altres camps creatius. En un recorregut sentimental que comença amb el cartell, obra de Miró, de la mítica actuació de John Cage i Merce Cunningham a Sitges el 1966 i viatja fins a les Nits de Música de la Fundació, Escoffet ens apropa al llegat de l’artista, «un llegat que és actitud, obertura i diàleg amb el present».

Continuar llegint Miró com a tornaveu
20_12_2017

La Malet se’n va, però la Rosa Maria es queda. Un adéu amb matisos.

Rosa Maria Malet se’n va. Al setembre el Patronat de la Fundació va nomenar Marko Daniel nou director de la Fundació Joan Miró. El comiat que la Fundació va dedicar el mes de juliol passat a qui ha estat directora de la institució els últims 37 anys no era el comiat a un càrrec, sinó a una persona, a la Rosa Maria, al seu tarannà, a una manera de fer i de ser. Molts mitjans i molts periodistes li han dedicat espais i entrevistes aquests últims mesos. Isidre Estévez, periodista amic i persona molt vinculada des de sempre a la Fundació, ha pogut conversar amb ella d’una manera molt propera.

Continuar llegint La Malet se’n va, però la Rosa Maria es queda. Un adéu amb matisos.

El llegat de l’arquitectura mesopotàmica en l’espiral de la reproducció d’imatges

Des dels esbossos de Le Corbusier per a un monumental museu-zigurat a Ginebra (Mundaneum, 1929) fins als plans urbanístics de ciutats com Nova York als anys vint, les formes mesopotàmiques han calat en la cultura visual i arquitectònica occidental moderna.

En el marc de l’exposició Sumer i el paradigma modern, l’arqueòloga i investigadora Maria Gabriella Micale indaga com l’arquitectura del segle XX es nodreix dels dibuixos dels pioners de l’arqueologia, reinterpretant i recomponent l’arquitectura del Pròxim Orient antic en el disseny d’edificis moderns.

Continuar llegint El llegat de l’arquitectura mesopotàmica en l’espiral de la reproducció d’imatges
23_10_2017

El jardí no existeix, és una il·lusió

Aquests dies, a la Fundació Joan Miró hi creix un jardí diferent, un jardí pensat per l’artista Pep Vidal perquè les abelles i els insectes pol·linitzadors tinguin el seu espai, sense límits ni condicions. Arran d’aquest projecte, Vicky Benítez, graduada en Belles Arts i jardinera de professió, ens ofereix una mirada nostàlgica a un món perdut, desnaturalitzat, en què impera l’artifici dels jardins organitzats sobretot segons criteris estètics. Vicky Benítez reclama la cura del jardí amb l’atenció conscient de qui cuida no el cos sinó l’ànima i reivindica els horts urbans com espais de cohesió social on la naturalesa (humana i no humana) pugui créixer i desenvolupar-se amb llibertat.

Continuar llegint El jardí no existeix, és una il·lusió
07_09_2017

L’objecte perplex

Als anys noranta, el crític i comissari francès Nicolas Bourriaud va establir les bases del concepte d’art relacional al seu assaig Esthétique relationnelle (Les presses du réel, 1998). Segons la teoria de Bourriaud, l’obra es presenta «com una “durada” que ha de ser viscuda, com una obertura al diàleg il·limitat».

En aquest context, en què es prioritza la relació del públic amb l’objecte artístic, Jordi J. Clavero, cap del Departament Educatiu de la Fundació Joan Miró, reflexiona sobre el concepte d’obra d’art i la seva constant mutació, lligada a les experiències personals viscudes per cada visitant.

Continuar llegint L’objecte perplex

The Way We Are Made

Amb motiu de l’exposició The Way Things Do, que commemora a la Fundació Joan Miró el 30è aniversari del film The Way Things Go de Fischli i Weiss, Ivan Pintor explora les connexions que el llegendari film del duo suís i les obres dels joves artistes de la mostra estableixen amb la tradició del còmic i del cinema.

Ivan Pintor és doctor en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra i especialista en cinema comparat, narrativa audiovisual i història del còmic. Al seu article, Pintor investiga com la reacció en cadena, l’etern moviment o la complexitat tecnològica han estat abordats des de les vinyetes de Rube Goldberg o el setmanari TBO fins a l’slapstick o el cinema de ciència-ficció.

Continuar llegint The Way We Are Made
Back to top