Blog Fundació Joan Miró Fundació Joan Miró

Rue Blomet: un espai per a la poesia

Miró somiava amb un gran taller. Tots els artistes, alguna vegada, han somiat amb un gran taller, un espai creatiu que els permeti bastir el seu microcosmos personalíssim. Coincidint amb l’exposició Tallers compartits. Tres casos d’estudi, que explora la convivència i les afinitats entre artistes que comparteixen espai, hem volgut recordar com va ser un dels primer tallers de Miró, al París dels anys vint, al número 45 de la Rue Blomet.

Continuar llegint Rue Blomet: un espai per a la poesia
30_04_2021

Com preservar els records

Aquestes últimes setmanes hem parlat molt d’arxius. L’exposició Miró-ADLAN. Un arxiu de la modernitat (1932-1936) ens ha fet adonar de la importància de guardar i conservar bé papers i documents que d’entrada poden no semblar-nos rellevants. Dibuixos, postals, quaderns, retalls de premsa, entrades de concerts o exposicions, cartells mítics, programes d’òpera…, tota aquesta miscel·lània documental no només pot representar un record de gran valor sentimental, sinó que forja un llegat que pot ser de gran interès. Anna Ferran, especialitzada en la conservació preventiva i restauració de paper, ens fa alguns suggeriments.

Continuar llegint Com preservar els records

L’Arxiu de la Fundació Joan Miró: consciència i responsabilitat d’un llegat

Coincidint amb la presentació a la Fundació de l’exposició Miró-ADLAN. Un arxiu de la modernitat (1932-1936), publiquem aquesta entrevista a Teresa Montaner, cap de Col·leccions i responsable de l’Arxiu de la Fundació Joan Miró.

Continuar llegint L’Arxiu de la Fundació Joan Miró: consciència i responsabilitat d’un llegat
13_02_2021

Les cartes que va jugar Miró

Els museus acullen i exposen la cara més coneguda dels artistes, les obres; però en aquesta tasca de difusió a vegades passen desapercebudes anècdotes que només la casualitat o la tenacitat d’una actitud curiosa i analítica aconsegueixen desvelar. Pedro Azara, arquitecte i professor d’Estètica a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, ens descobreix una faceta de la personalitat de Miró, de la seva manera de ser i de fer amb els seus amics, a través de la coherència i la contundència d’un gest. 

Continuar llegint Les cartes que va jugar Miró
18_01_2021

De la nova normalitat a la nova realitat

Al llarg del confinament i de la «nova normalitat», hem pogut explorar nous escenaris per a l’art i per a les relacions. Hem subvertit els límits entre l’esfera pública i la privada, entre l’àmbit analògic i el virtual, entre l’exposició i la reivindicació. A partir de la crisi generada per la pandèmia, Amadeu Carbó, escriptor, educador social i activista, explora les possibilitats de nous espais més democratitzats i més democratitzadors per a la cultura i l’art.

Continuar llegint De la nova normalitat a la nova realitat

La Miró a l’abast de tothom

La covid-19 ha originat, més enllà de la crisi sanitària, una sacsejada en els àmbits socioeconòmic i cultural que ha obligat a fer-se preguntes sobre la viabilitat de molts projectes i a prendre decisions necessàries per afrontar els reptes del futur.

La invasió continuada de recursos i continguts als canals digitals no ha fet més que precipitar una tendència anunciada: la dilució dels límits entre l’espai domèstic i l’espai públic. Els companys de feina o de classe han entrat a casa a través de les pantalles, i les propostes d’oci i d’aprenentatge s’han expandit més enllà dels espais físics habituals. Els museus, centres d’art, auditoris o teatres no en són una excepció: els espais d’intervenció cultural, tot i estar tancats, s’han obert del tot i ens han mostrat les entranyes. El repte, ara, serà oferir un valor diferencial entre els espais presencials i els canals digitals.

Continuar llegint La Miró a l’abast de tothom

Si es tingués més en compte el pensament femení

En el marc de l’exposició No em sents de Nalini Malani, nominada recentment al Global Fine Arts Award 2020, la Fundació Joan Miró vol expandir el pensament i la sensibilitat social i política de l’artista al nostre context actual.

Les biografies que vénen a continuació, adaptades per l’editor i escriptor Francisco Llorca, corresponen a dones o col·lectius que, amb el seu compromís o activisme, han contribuït a crear consciència en altres persones, comunitats o en la societat.

Continuar llegint Si es tingués més en compte el pensament femení

Responsabilitat cívica de l’artista

Joan Miró va ser un artista compromès amb el seu temps i el seu país, tal i com va demostrar en aquest discurs amb motiu del seu nomenament com a doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona el 2 d’octubre de 1979.

El mateix Miró parla d’una «actitud humana» innata en l’artista que l’uneix a la societat amb una responsabilitat cívica i l’obliga a crear amb una voluntat de «servei als homes». Com a mostra d’aquesta reivindicació, Miró va crear nombrosos cartells al llarg de la seva vida amb la intenció que la seva veu fos una veu comunitària. Al carrer, els seus cartells es van convertir en acció pública i van desbordar els límits de l’autoria per convertir-se en demostracions d’implicació social.

Alguns d’aquests cartells, que sintetitzen causes o projectes amb què Miró es va implicar, ens serveixen ara per il·lustrar el seu discurs de l’any 1979. Tant els cartells com el discurs han estat font d’inspiració per al taller «Quines són les teves causes?», organitzat per la Fundació Joan Miró en el marc de la Biennal de pensament.

Continuar llegint Responsabilitat cívica de l’artista
Back to top