So implícit és el segon cicle d'exposicions per a l'Espai 13 comissariat per l'artista multidiscilplinari TRES i suggereix la continuïtat amb el cicle anterior, Silenci explícit, alhora que subratlla el creixent interès dels artistes visuals per la utilització del so en el seu treball.
L’exposició convida el visitant a submergir-se en l’univers ple de color de Pipilotti Rist a través de diverses videoinstal·lacions que juguen amb el cos humà, la natura, la música i l’arquitectura de les sales.
Exposició d'artistes que treballen directament damunt el mur i que provenen de diversos països del món.
Instal·lació de Tere Recarens al pati de l'olivera
Primera exposició retrospectiva de Frantisek Kupka, amb una selecció d'obres provinents del Centre Georges Pompidou.
František Kupka: obres del Centre Georges Pompidou František Kupka (1871-1957), nascut a Bohèmia i establert a París el 1896, és reconegut com un dels pioners de l’art abstracte.
La recerca sobre el silenci és una constant en l'art contemporani. Els artistes del segle XX, des de Kasimir Malèvitx o Marcel Duchamp a Yves Klein o Gary Hill i tants d'altres, han exemplificat el silenci, la reducció, el no-res, la pausa, l'absència, la desaparició, la invisibilitat, el buit, la no-acció o la renúncia. El silenci, però, és encara un espai lliure, amb molt potencial artístic per explorar.
Només un poeta podia ser capaç de copsar amb tanta sensibilitat l'esperit de Miró. Dupin i Miró, un diàleg entre la poesia i la pintura.
Miró-Dupin. Art i poesia Joan Miró i Jacques Dupin es coneixen a Barcelona l’any 1954, i dos anys més tard, amb motiu de la monografia que el poeta prepara sobre Joan Miró, inicien una llarga relació d’amistat.
Raúl Belinchón Kéyah Raúl Belinchón encarna amb el seu treball la reflexió que aquests últims anys han fet molts fotògrafs sobre l’estatus de la fotografia i la seva capacitat com a mitjà per representar la realitat.
Abigail Lazkoz Shuffle Abigail, Abi, Lazkoz ha actuat diverses vegades a les parets de les sales d’exposició, i les ha emplenat amb dibuixos murals que expliquen escenes quotidianes individuals i col·lectives del cicle de la vida i la mort personal o social.
L'artista proposa una reflexió sobre el cicle vital de la dona, que es pot entendre també com una metàfora del cicle creatiu.
